ZigaZaga.org

En una palabra …………………..joerrrrrrrr vaya ruton que nos marcamos el domingo……… ¡¡¡¡¡¡

Juanma nenaza te quedaste en casa despues del fieston, me parece que todavia estabas disfrazado de escoces cuando me llamaste…..ejjejejejejej.

Para empezar esta vez si que fuimos por la playa hasta Alella, entrañable y guapa, …..subida dura de narices con un montonazo de lluvia, niebla y sudor……La cosa cada vez se ponia peor y cuando subimos al vigia aquello era un tormenta de espanto, con fuerte lluvia racheada de lado que incluso hacia daño….imaginate para ver algo en esas condiciones………

El “saltamarti” joan no paraba de pegar botes y el manolo hacia tiempo que no lo veia disfrutar tanto…. yo a tope pero acojonado entre el frio y el control de la bici……

Vaya una salida epica de las que hacen historia, realmente guapa…….

Al final fui a lavar la bici y …..de paso me lave yo tambien, me tuve que endiñar el chorro para quitarme todo el barro ……jajajajaja

“el papa està boig, el papa està boig……” ajjajajajaja

L’organització no està del tot segura que es pugui dur a terme la pedalada del CEIP Font Freda. L’autoritat fa temps que l’ha permès, però ara és el temps el que sembla que vulgui dir la seva. La previsió per a dissabte és:

I per la sortida de diumenge? Ahir, el Sr. Mauri (l’home del temps a TV3, no és el ciclista), va dir que s’obririen clarianes… haurem d’aprofitar alguna si no es volem mullar.

Nens, trailgators i neveres de platja

Aquest diumenge hem canviat la temàtica de la nostra sortida. Qui ens coneix, sap que la meitat de l’any sortim amb llums per arribar a casa d’hora. El que més ens uneix al nostre grup és l’amistat, la bici i els horaris intempestius.

Aquest diumenge tocava participar a la VI Bicicletada per la llera del Riu Besòs, i per un dia ens havíem de trobar havent esmorzat a casa i acompanyats per les respectives famílies.

Des de Montcada el recorregut és senzill, doncs només una petita part del recorregut transcorre per pista i el desnivell de baixada és gairebé inapreciable doncs són els últims kilòmetres del riu fins al mar.

Un cop arribem al Parc Fluvial del Besòs ens trobem a la resta del grup i el final d’aquesta pista de terra. Com que s’han acabat les pedres, els nostres infants marquen ara el ritme a les primeres posicions, fent relleus com si d’un equip es tractés. Bé una part de l’equip infantil ja és a la platja i una altra part viatja remolcat amb una Trail-Gator; amb la condició de donar als pedals, es clar.

Al arribar a la platja els nens juguen a la sorra i gràcies al nostre vehicle de suport, tenim tovalloles, llaminadures i una nevera amb begudes que complementa l’esmorzar que l’organització ens ha regalat a l’arribada.

Potser això té poc a veure amb el mountain bike, però sí amb el seu futur.

El decret de sequera ha estat anul·lat durant un dia i jo no l’he aprofitat per rentar la bici, que a l’última sortida ha quedat una mica impresentable.

Pot ser rentar la bici no està específicament prohibit en aquest decret. Que m’en recordi: rentar cotxes, baldejar el pati i regar jardins. La rumorologia diu que una dona ha estat multada per un consum excessiu al rentar una catifa, l’altre diu que omplint la piscina ha rebut la visita dels mossos.

Quan escric aquestes línies veig que el meu veí ha tancat el llum i s’ha anat a dormir. Aprofitaré per rentar la bici, doncs en aquest ambient tant orwellià, el teu veí pot ser el informador que es necessita per donar exemple als ciutadans. I no saps mai si a l’última festa que vas organitzar el teu veí tenia mal de queixals. Ell al llit i tu de festa; ciutadà bo, ciutadà dolent.

Ara he de sortir a les fosques a rentar la bici, per no haver aprofitat les 24 hores.

Avui ens ha sortit una sortida més curta encara.

Hem fet bastant asfalt, en part per evitar el fang per l’aigua caiguda aquests dies. Entrada pel cementiri i pujada fins al Forat del Vent. Després hem agafat carretera fins al Portell de Valldaura. Ja han acabat el pont que travessa aquesta ctra i que resegueix la Ronda Verda.

Hem baixat una mica en direcció Cerdanyola i hem agafat el desviament a Can Valldaura (avui restaurant) i hem seguit per la pista que nosaltres diem “Els Caçadors”, aquesta baixa paral·lela al Torrent de Can Guell. És una pista sense dificultats però divertida, ampla i sense problemes de fang o pedres mullades.
Hem arribat a Can Coll, a on hem començat a tenir problemes mecànics que ens han fet acurtar la sortida (he de dir que a mi m´han salvat).

Tornada “típica”. Sortint de Can Coll per la pista del Torrent de Can Codina, però agafant la variant de l’antic traçat. Can Catà, Cementiri i Montcada. Les pujades finals les hem fet caminant pels problemes mecànics que he esmentat.

Dades:
* 22,11 Km
* 386 metres de desnivell
* 1 hora i 30 minuts
* 12,7 Velocitat mitja

Encara que el track era més llarg en uns 10 kilómetres, he retallat el tros que hem fet fins a buscar els nostres companys a Potosí. La sortida i final del track és al costat de l’esglèsia de Montcada Centre.

Descarrega aquesta ruta
- En format GPX (GPS Exchange Format) que pots carregar al teu receptor GPS
- En format KML de Google Earth