La sortida d’aquest diumenge ha estat plena d’estrenes: Manolo (bici nova), Juanma (amb la bici en estrena contínua que encara està esperant una sortida llarga i la traçada perfecta), André (”estrenant” una bici de cortesia), Ricard (estrenant grup, doncs és la 1ª vegada que sortia amb nosaltres al complet) i jo (re-estrenant il·lusió).
Sortim de l’estació de Montcada Santa Maria (al barri de Terra Nostra) i anem cap a Potosí a trovar-nos a Manolo, Juanma i Ricard que s’apunta a última hora. Pujem a la Vallençana i baixem fent zigazagues amb les primeres llums del dia. El trajecte està amenitzat pels assistents a una “rave” que just en aquell moment estant muntant. Són les festes de Santa Coloma…
Entre comentaris sobre la bici nova d’en Manolo, les vacances i la tornada a la normalitat, marxem cap a Collserola.

Avui estrenem entrada zigazaga, doncs ho fem per la riera de Sant Cugat, evitant molt trajecte per asfalt. Pedalem per la pista de Canaletes i ens endinsem per senders al bosc pel Torrent de Canaletes fins a la pista que va cap al Cementiri i pujem cap al Forat del Vent.

Baixem com l’ultim dia pels senders de la Serra d’en Ferrer i ens arribem a Can Coll pel sender “s’ha perdut un qq” a fer un café. Ara toca tornar tranquilament cap a casa.


Qué bé m’ho vaig passar!!!
Dades:
* 42,64 Km
* 596 metres de desnivell
* 2 hores i 47 minuts
* 16,4 Velocitat mitja
Descarrega aquesta ruta
- En format GPX (GPS Exchange Format) que pots carregar al teu receptor GPS
- En format KML de Google Earth
Entrades (RSS)
setembre 8th, 2008 a les 12:26
Me parece que ayer fue gran dia de novedades y de reencuentros.
Novedades como la “negra” del manolo, mi “nueva” amiga y el sillon de la reina (que nunca se peina…).
Pero lo que me resulto fascinante , ademas del fichaje ricard,……… los encuentros entre nosotros, acudir al templo sagrado de la montaña, el esfuerzo sostenido, las cerradas o cruzadas sin querer, los acelerones del rio, los donde va el jodio ese?, los ai-ai-ai el arbol-ai-aiiiiii, el cafelin con el niño alucinado de turno, las miradas hacia atras por si estamos todos, los pitidos falsos del pulsometro del ricard, el segundo y exitoso fasciculo : septiembre y btt en collserola-pierde 10 kg, el ver chicas por la montaña, la cara que me pusieron los vecinos al verme salir la bici tan temprano, los segundos efimeros de gloria a pedales….y sobre todo la excelente compañia.
Fue un salida genial.
setembre 8th, 2008 a les 13:46
No te chives de los pitidos que es mi arma secreta.
Me lo pase muy bien, pero por problemas de memoria y alcohol me dejé a un compi en el collet de la Vallensana esperandome.
La vuelta con el Manolo fué muy agradable.
saludos para todos