Entrevista a Joan Muñoz – Triatleta montcadenc

19 desembre 2009
By

A la veu d’aquesta quinzena han publicat una entrevista al triatleta montcadenc Joan Muñoz.

‘Esportista complert’ Joan Muñoz Ă©s un montcadenc de 38 anys a qui li agrada fer esport pel seu compte. No pertany a cap club ni tĂ© cap tĂšcnic personal, perĂČ s’ha marcat uns entrenaments que segueix estrictament cada dia. El seu objectiu Ă©s ser un home de ferro, un somni que li agradaria complir quan arribi als 40. Aquesta temporada ha estat segon del rĂ nguing catalĂ  d’independents i el 33Ăš de la general. Els homes de ferro sĂłn aquells que sĂłn capaços d’acabar l’Iron-Man, la prova mĂ©s dura de la triatlĂł, que consisteix a nedar 3.900 metres, a recĂłrrer 180 quilĂČmetres en bicicleta i fer una maratĂł (42 quilĂČmetres corrent). I tot aixĂČ, com diuen els que estan ficats enaquest mĂłn, ‘non stop’, Ă©s a dir, sense parar: sortir de l’aigua, agafar la bici, fer el recorregut, deixar la bici i posar-se a cĂłrrer. Una altra de les il·lusions d’en Joan Ă©s que a Montcada sorgĂ­s un grup de persones amants de la triatlĂł per compartir experiĂšncies.

“PodrĂ­em fer un front comĂș de triatletes montcadencs”

joan_muñoz_triatlo

Per quĂš ets triatleta?
Sempre m’ha agradat fer esport. Als 15 anys ja anava amb el Centre Excursionista de Montcada, el Cim, a fer escalada, sortides en BTT, a caminar. Per mantenir-me en forma feia tambĂ© nataciĂł, corria, anava en bici. Fa 10 anys, el meu germĂ  em va regalar un llibre que parlava de la triatlĂł. Em va captivar i, des de llavors, hi estic vinculat.

Quù s’ha de fer per ser un triatleta?
Qualsevol pot ser un triatleta. Es veu molt difĂ­cil, perĂČ tot depĂ©n de com t’ho prenguis. La triatlĂł mĂ©s senzilla, que la pot fer tothom, Ă©s de 750 metres nedant, 20 quilĂČmetres en bici i 5 corrent. En total, en una hora i mitja estĂ  llesta. NomĂ©s cal ser constant en els entrenaments.

SĂłn molt durs?
Has d’entrenar dos o tres dies cada esport al voltant d’una hora o una mica mĂ©s. I en el teu cas tĂ© molt de mĂšrit perquĂš no pertanys a cap club. Tinc sort que treballo en torn de matĂ­ i tinc les tardes lliures per entrenar.
Ho faig tot pel meu compte i em preparo el plàning que penso que m’anirà millor. Sóc autodidacta al 100%.

De les tres disciplines, quina Ă©s la que mĂ©s t’agrada i la que menys?
M’agraden totes perĂČ, per a mi, la mĂ©s dura Ă©s la cursa a peu perquĂš arribes molt cansat. El mĂ©s divertit Ă©s anar en bici.

La temporada de triatló comença al maig i acaba a l’octubre. Quantes proves en fas?
Aquest any n’he fet totes les puntuables, una dotzena. Normalment sĂłn cada quinze dies, perĂČ hi ha un cap de setmana que participes a la de Banyoles el dissabte i el diumenge a la de Collserola. Acabes esgotat perĂČ, sobretot, esgotat psicolĂČgicament, perquĂš has de lluitar per mantenir la motivaciĂł. En els entrenaments tambĂ© Ă©s molt important seguir amb la mateixa il·lusiĂł per poder superar-te.

Quin balanç fas de la temporada d’enguany?
Vaig ser el segon del rĂ nquing catalĂ  d’independents i el 33 de la general. M’hauria agradat quedar mĂ©s amunt perĂČ al final de la temporada la gent apretava molt. Haig de millorar sobretot en nataciĂł, haig de nedar mĂ©s rĂ pid.

Quins objectius t’has marcat per a l’any vinent?
M’agradaria començar a provar les triatlons de mitja distĂ ncia perquĂš el meu somni Ă©s fer algun dia l’Iron Man. A veure si ho aconsegueixo abans d’arribar als 40. Seria una bona manera de celebrar el canvi de dĂ­git

Vols ser un ‘home de ferro’?
SĂ­, ho vull intentar. Diuen que el mĂ©s dur de l’Iron Man sĂłn els entrenaments perquĂš quan arriba el dia de la cursa has d’anar a passar-t’ho bĂ©. El meu problema sĂłn les lesions perquĂš tinc unes molĂšsties crĂČniques al tendons que m’impedeixen entrenar el que voldria.

No t’ha passat mai pel cap deixar-ho i no tornar a fer una triatló?
SĂ­, quan arribes a la meta molt cansat o quedes molt enrera a la classificaciĂł dius que ja no tornarĂ s mĂ©s. PerĂČ als dos dies ja se m’ha oblidat i estic mirant el calendari de les proves per apuntar-m’hi a la propera. És una activitat que crea adicciĂł, no la pots deixar.

Ens podries explicar alguna anùcdota? Per exemple, se t’ha punxat la roda de la bici alguna vegada durant una cursa?
No he punxat mai, perĂČ em va passar una altra cosa mĂ©s divertida, per dir-ho d’alguna manera. Se’m va trencar el seient i es va quedar a la posiciĂł mĂ©s baixa.

I vas abandonar.
No (riu), aquesta paraula no estĂ  contemplada al meu diccionari. Vaig continuar pedalant tocant-me els genolls al manillar, imagina’t quina fila, perĂČ vaig acabar.

T’agradaria que a Montcada hi haguĂ©s un club de triatlĂł?
SĂ­. Un club potser Ă©s mĂ©s complicat, perĂČ sĂ­ que podrĂ­em formar una mena de grup de persones aficionades a aquest esport per explicarnos les nostres experiĂšncies i compartir entrenaments. Animaria a fer un front comĂș perquĂš cada vegada hi ha mĂ©s triatletes.

la_veu_353_joan_muñoz_triatlo

Tags: ,

Deixa un comentari

L'adreça electrĂČnica no es publicarĂ  Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*