Entrevista a Joan Muñoz – Triatleta montcadenc

A la veu d’aquesta quinzena han publicat una entrevista al triatleta montcadenc Joan Muñoz.

‘Esportista complert’ Joan Muñoz és un montcadenc de 38 anys a qui li agrada fer esport pel seu compte. No pertany a cap club ni té cap tècnic personal, però s’ha marcat uns entrenaments que segueix estrictament cada dia. El seu objectiu és ser un home de ferro, un somni que li agradaria complir quan arribi als 40. Aquesta temporada ha estat segon del rànguing català d’independents i el 33è de la general. Els homes de ferro són aquells que són capaços d’acabar l’Iron-Man, la prova més dura de la triatló, que consisteix a nedar 3.900 metres, a recórrer 180 quilòmetres en bicicleta i fer una marató (42 quilòmetres corrent). I tot això, com diuen els que estan ficats enaquest món, ‘non stop’, és a dir, sense parar: sortir de l’aigua, agafar la bici, fer el recorregut, deixar la bici i posar-se a córrer. Una altra de les il·lusions d’en Joan és que a Montcada sorgís un grup de persones amants de la triatló per compartir experiències.

“Podríem fer un front comú de triatletes montcadencs”

Per què ets triatleta?
Sempre m’ha agradat fer esport. Als 15 anys ja anava amb el Centre Excursionista de Montcada, el Cim, a fer escalada, sortides en BTT, a caminar. Per mantenir-me en forma feia també natació, corria, anava en bici. Fa 10 anys, el meu germà em va regalar un llibre que parlava de la triatló. Em va captivar i, des de llavors, hi estic vinculat.

Què s’ha de fer per ser un triatleta?
Qualsevol pot ser un triatleta. Es veu molt difícil, però tot depén de com t’ho prenguis. La triatló més senzilla, que la pot fer tothom, és de 750 metres nedant, 20 quilòmetres en bici i 5 corrent. En total, en una hora i mitja està llesta. Només cal ser constant en els entrenaments.

Són molt durs?
Has d’entrenar dos o tres dies cada esport al voltant d’una hora o una mica més. I en el teu cas té molt de mèrit perquè no pertanys a cap club. Tinc sort que treballo en torn de matí i tinc les tardes lliures per entrenar.
Ho faig tot pel meu compte i em preparo el plàning que penso que m’anirà millor. Sóc autodidacta al 100%.

De les tres disciplines, quina és la que més t’agrada i la que menys?
M’agraden totes però, per a mi, la més dura és la cursa a peu perquè arribes molt cansat. El més divertit és anar en bici.

La temporada de triatló comença al maig i acaba a l’octubre. Quantes proves en fas?
Aquest any n’he fet totes les puntuables, una dotzena. Normalment són cada quinze dies, però hi ha un cap de setmana que participes a la de Banyoles el dissabte i el diumenge a la de Collserola. Acabes esgotat però, sobretot, esgotat psicològicament, perquè has de lluitar per mantenir la motivació. En els entrenaments també és molt important seguir amb la mateixa il·lusió per poder superar-te.

Quin balanç fas de la temporada d’enguany?
Vaig ser el segon del rànquing català d’independents i el 33 de la general. M’hauria agradat quedar més amunt però al final de la temporada la gent apretava molt. Haig de millorar sobretot en natació, haig de nedar més ràpid.

Quins objectius t’has marcat per a l’any vinent?
M’agradaria començar a provar les triatlons de mitja distància perquè el meu somni és fer algun dia l’Iron Man. A veure si ho aconsegueixo abans d’arribar als 40. Seria una bona manera de celebrar el canvi de dígit

Vols ser un ‘home de ferro’?
Sí, ho vull intentar. Diuen que el més dur de l’Iron Man són els entrenaments perquè quan arriba el dia de la cursa has d’anar a passar-t’ho bé. El meu problema són les lesions perquè tinc unes molèsties cròniques al tendons que m’impedeixen entrenar el que voldria.

No t’ha passat mai pel cap deixar-ho i no tornar a fer una triatló?
Sí, quan arribes a la meta molt cansat o quedes molt enrera a la classificació dius que ja no tornaràs més. Però als dos dies ja se m’ha oblidat i estic mirant el calendari de les proves per apuntar-m’hi a la propera. És una activitat que crea adicció, no la pots deixar.

Ens podries explicar alguna anècdota? Per exemple, se t’ha punxat la roda de la bici alguna vegada durant una cursa?
No he punxat mai, però em va passar una altra cosa més divertida, per dir-ho d’alguna manera. Se’m va trencar el seient i es va quedar a la posició més baixa.

I vas abandonar.
No (riu), aquesta paraula no està contemplada al meu diccionari. Vaig continuar pedalant tocant-me els genolls al manillar, imagina’t quina fila, però vaig acabar.

T’agradaria que a Montcada hi hagués un club de triatló?
Sí. Un club potser és més complicat, però sí que podríem formar una mena de grup de persones aficionades a aquest esport per explicarnos les nostres experiències i compartir entrenaments. Animaria a fer un front comú perquè cada vegada hi ha més triatletes.

Tags: Montcada, Triatló