100124 100% asfalt fins a Sentmenat
Avui hem fet la nostra primera sortida de carretera, amb bicis de carretera o amb les mountain bikes i uns slicks. Amb por tota la setmana pel temps, quan he arribat a casa m’ha vingut al cap el pensament de que no hem de fer cas de les previsions meteorològiques per programar les nostres sortides, doncs tota la setmana ens anunciaven pluges per dissabte i diumenge, però finalment ha començat a ploure i una pluja molt fina aquesta tarda de diumenge.
En Ricard ha penjat un munt de fotos i bons comentaris (com sempre) al seu blog: Carretera y manta 2
Amb bicis prestades, de contenidor, recuperades hem anat fent quilòmetres per carreteres amb poc trànsit. Al principi ens ha costat agafar el to, la postura i les sensacions però poc a poc ens hem posat a la feina. Quan ha arribat la baixada ja estàvem amoldats a la bici i fins i tot les marxes ja entràvem quan volíem 
El track que ha penjat en Ricard al zigazaga:
Distància recorreguda: 49,28 quilòmetres
Altitud mín: 12 metres, màx: 292 metres
Desnivell acum. pujant: 496 metres
Grau de dificultat: Moderat
Temps: 3 hores 37 minuts
Temps en moviment: 2 hores 16 minuts
Per a mi en particular ha estat una bona experiència. Les sensacions amb la bici han estat fenomenals, m’ha encantat notar com cada pedalada es transmetia a les rodes directament, sense forces perdudes…
Sortida “megaguais”.
Jo ja tinc sol·lucionat el panorama amb la meva bicisnob.
Haureu de anar pensant en trobar una a la deixalleria municipal.
Joan Llebrer de l’asfalt, ens va donar una lliçó a tots.
la propera haurem d’entrenar una mica per caçar-lo.
Salut
Pues habrá que ir poniendo de vez un cuando una salida carreteira ¡¡
Al super-joao solo le faltaba la capa y los gallumbos rojos por fuera…. me dejo molido tanto perseguirlo. Antes de la subida del jamon (Santiga) me puse en cabeza con la catalina puesta ( a todo trapo) para intentar ahogarlo antes de la subida……a los 15 segundos… ya me estaba adelantando ¡¡¡¡ jajajajja
Nos vemos.
Eso es que te autoahogaste con la catalina.
yo dejé que os escapaseis unos metros y le di caña para pillaros, como no conocía la subida tuve que aflojar, cuando ya os había cazado, para no morir en el intento.
Bs