100509 – Terra de Remences 2010

La primera marxa de carretera escollida per en Juanro i jo ha estat la Terra de Remences 2010. Tothom en parla molt bé i amb raó. Tres mil participants i tot un poble, i la seva comarca, mobilitzats per aquesta marxa. Hem fet el recorregut curt, perquè hem pensat que seria ho més apropiat degut a la nostra inexperiència.

Hem arribat molt d’hora i hem agafat la documentació i un obsequi sense cues. Entre els regals teníem 3 varietats de la marca PowerBar, una ampolla i gominoles. Hem tornat al cotxe i ens hem preparat a nosaltres i a les bicis. Bastant abans de les 08:00 ja estàvem a la sortida.

El primer tram és en baixada fins a Olot. Nosaltres ens hem anant situant, però sense passar posicions. Al arribar al començament del Coll de Capsacosta la carretera s’ha tornat estreta però molt maca. Tot dos carrils plens de ciclistes que en algun moment érem sobrepassats per alguna moto de l’organització; semblava el Tour Aquí ens on ha començat a ploure, però semblava que no passaria a més. Pujant ens hem despistat i cadascú hem seguit una roda fins al Coll mateix on l’organització havia posat un petit avituallament. Glopet d’aigua, tros de fruita i cap abaix. Al arribar a un tram al descobert (mirant el mapa, imagino que a la Collada de Sant Pau) hem vist que el vent ens faria passar-ho malament si no anàvem dintre d’un grup. I així hem continuat fins a Ripoll, i menys mal perquè a partir de Sant Pau ens ha començat a ploure amb força i no ha parat fins al començament del Coll de Canes.

El nostre grup ha començat a agafar gent que havia quedat despenjada d’altres grups a un ritme molt alt. Per moments ens ha costat estar dintre, però sabíem que si sortíem patiríem l’esforç de pedalar amb el fred i la pluja. Jo he tingut un bon ensurt quan a una rotonda la bici no ha respòs a la frenada

A la sortida de Ripoll ha deixat de ploure però els ànims han baixat molt. La pluja ha estat tant forta que, mentre pujàvem, molta gent que estava pensant en fer el recorregut llarg ha començat a parlar de fer només el tram curt.

El Coll de Canes és bastant més assequible què l’anterior i a mitja pujada ens trobem el segon avituallament. Aquesta vegada teníem a més de la fruita pastes i pa amb embotit. Com abans hem anant agafant les millors rodes per pujar i a l’arribar al Coll ens avisaven per megafonia de la dificultat de la baixada següent; molt llarga, amb pendent i amb unes quantes corbes molt perilloses.

A partir del Coll hem baixat al nostre ritme, cosa que m’ha fet patir al passar Olot. El tram era una sèrie de petites pujades i baixades al descobert del vent.

Al final hem fet una dutxa per treure’ns el fred i hem menjat el que l’organització ha posat al nostre abast. Es podia repetir d’una varietat d’embotits, pa amb tomàquet, fruits secs, iogurts i begudes.

Dades:
Distància: 95,41 km
Altura guanyada: 1.183 m
Temps: 03:20:33
Temps en moviment: 03:06:08
Velocitat mitja: 28,5 km/h
Velocitat mitja en moviment: 30,8 km/h
Velocitat máxima: 71,3 km/h