100829 Pujant al Rat Penat i el Turó de l´Alzina Freda
El pas de la Vuelta pel Rat Penat ens posava el calendari apretat, doncs volíem assistir-hi de nou per televisió. Fer-ho primer nosaltres per poder veure el que ens queda per arribar a ser pros 
La Trampa
Escollim l’equipació Johnny’s i sortim en cotxe en direcció a Castelldefels. Les preses i la improvisació ens han fet no haver preparat la sortida i la veritat és que només tenim una idea aproximada d’on surt la pujada del Rat Penat i per a on hem de passar després. Finalment, és a l’ultima rotonda abans d’entrar a les Costes del Garraf. Podeu veure l’entrada d’aquesta sortida al bloc d’en Ricard Petat en el Rat Penat
A un diari de la setmana passada anomenaven “La Trampa” a la pujada al Rat Penat:
Rat Penat - La Trampa
Baixem les bicis del cotxe i escalfem una mica. Sabem que el ideal és haver fet uns quilòmetres abans de començar a pujar, però al no conèixer la zona (he parlat de improvisació i no preparació de la ruta?) hem escollit sortir del peu de la pujada. Dues o tres voltes al circuit que ens hem muntat entre la rotonda de la C-31 i la rotonda del principi de la pujada i comencem a pedalar amunt.
La pujada comença de valent i durant uns metres ens acompanyen uns apartaments a la banda del mar. Ricard em passa i jo, sense el meu escalfament previ, pujo amb la respiració a tope. El sol comença a sortir per sobre del mar i entre núvols i aprofito per fer unes fotos, més per una qüestió documental que per ganes.
Surt el sol a la pujada al Rat Penat
El port de Les Botigues des de la pujada al Rat Penat
Potser en Ricard ja em va uns cent metres per davant quan arribem a la pujada més dura, just abans del mirador del Puig del Martell. Rampa dura, del 23%. Ell comença a tenir problemes mecànics i jo exerceixo de Contador i a ell li toca fer d’Andy Schleck. Jo em retorço sobre el manillar, l’esquena em fa mal però el passo quan la seva bici diu prou.
La pujada al Rat Penat
Abans de La Pleta, una oficina d’informació del Parc del Garraf, la carretera ens dóna un tram de descans per continuar amb més.
La pujada al Rat Penat, La Pleta al fons
Ens queda una rampa del 19% abans de la cruïlla que porta al Turó de l´Alzina Freda, el nostre primer objectiu de la sortida.
Pujant al Rat Penat, la rampa
La primera barrera la passo pel costat, pensant en no baixar-me i confiant en no punxar.
Primera barrera del Turó de l'Alzina, al Rat Penat
El Turó de l´Alzina Freda
Encara ens queda una rampa del 15% després de la segona barrera que continua amb una del 20%. La segona barrera també la passo sense baixar-me, coses de l’equilibri Però per fer la foto no vaig poder tenir-ne, d’equilibri…
La segona barrera cap al Turó de l´Alzina Freda
Jo, que em canso d’esperar per fer un Fair Play i arribar plegats. He arribat amb sense aturador, sense posar cap peu.
Quan baixo a veure què ha passat me’l trobo arreglant la cadena. És veu que, com que no podia fer un altre capítol de la saga “Yo coroné primero” en Ricard ha decidit trencar la cadena. Però no ha comptat que el tronxa el porta a la BTT (improvisació i tal) 
Haurà de fer com els pioners, amb una pedra i el multi-eines…
Maltractament d'una bici al Turó de l´Alzina Freda
Maltractament d'una bici al Turó de l´Alzina Freda
La carretera és molt estreta i, com que la Vuelta no és el Tour, l’asfalt és passable. A trossos dolent i a vegades molt dolent. Recordo com van deixar la pujada a La Conreria o l’Arrabassada pel pas de la Ronda Francesa… De pujada gairebé no és nota, però baixant la cosa canvia.
El Rat Penat, en direcció a Olivella
El Rat Penat, en direcció a Olivella
En direcció a Olivella, a les baixades els segueix unes pujades que, a vegades, semblen tan fortes com les primeres del Rat Penat. Quan estem a l’Urbanització Plana Novella un cartell que indica la direcció a Sant Pere de Ribes ens porta a una pista (improvisació de nou per no haver carregat el track, no portar un mapa) que resseguim fins que un betetero ens informa que, “O ens hem equivocat de camí o o ens hem equivocat de bici”, que ho millor és que tornem a l’urbanització i anem cap a Olivella…
El Rat Penat, en direcció a Olivella
Tot un munt de coses (el cansament, el temps que hem passat arreglant la bici d’en Ricard, que la seva bici no frena com hauria de fer-ho) fa que arribem a Olivella molt cansats. Però el que queda és gairebé tot baixada fins a Sitges i després tenim Les Costes pel final abans d’arribar a Castelldefels. La carretera fins a Sant Pere és molt maca i sense gaire trànsit, però un cop estem a Les Costes marxem entre més cotxes que pel centre de Barcelona…
Després de Les Costes del Garraf, de nou al peu del Rat Penat
Dades:
Tiempo total: 04:07:31
Tiempo en movimiento: 03:05:57
Distancia: 55,88 km
Altura ganada: 1.239 m
Temperatura media: 23,7 °C
Velocidad media: 13,5 km/h
Avg Moving Speed: 18,0 km/h
Velocidad máxima: 55,1 km/h
Altura máxima: 574 m
Quina trampa més bonica.
Val la pena matinar per gaudir d’una jornada ciclista tan èpica.
Salut