ZigaZaga.org

Hola. M’he trobat això a Internet del gran Andreu Faro.

La seva web http://www.e-faro.info/

Sovint, els membres d’aquest fòrum semblen que estiguin escrivint des de posicions més properes al món del motor, el progrés mal entés o els gestors (gestors des del taulell, es clar) d’espais naturals. A vegades semblen els assistents en una infermeria d’escola: només renyen. Si ja és normal sentir veus en contra nostre diré que no m’acostumo a fer-ho des d’un mitjà que hauria de ser com un mirall dels meus pensaments quan es parla de mobilitat i d’oci.

Des d’aquest fòrum s’acostuma a tractar als ciclistes, els dèbils a la via pública, com si fossin els culpables de les pitjors situacions en que ens podem trobar compartint l’espai públic amb usuaris de vehicles motoritzats. A priori es jutgen companys de pedals al fer actes absolutament legals i dintre de les normes de trànsit, com circular sense casc pels carrers d’una població qualsevol o en paral·lel per una carretera.

No m’imagino un grup de motoristes atacant a una víctima dels guardarails; les víctimes de la violència domèstica fa temps que estan superant esta fase en la que nosaltres estem immersos. Però el sentiment “Ell s’ho ha buscat” sobrevola un munt de missatges. I això només pot ser autoodi.

No m’explico com pot ser això, a no ser que abans de ciclistes la majoria dels foreros siguin motoristes, automobilistes, comerciants de petroli o del gremi d’aparcaments. O potser no són ciclistes…

Acabo de veure la vinyeta que ha publicat ahir El Roto al diari El País i no m’he pogut estar de posar-la al blog.

Podria haver il·lustrat perfectament els comentaris que vaig tenir quan vaig publicar l’entrada Darrera d’aquell bosc hi ha una central nuclear al foromtb.

Afegeixo dues més, que tenen data del 06/06/2008 i 12/06/2008, que podrien haver quedat perfectes a l’entrada Qué content estic de ser del primer món:

Que seria de mi sin mi amada amiga la gasolina!! Aunque no es por hacer polémica, pero la energía nuclear es bastante barata y bastante segura actualmente. Hace años llevo un todo terreno, con angulos muertos de vision acojonantes. Y creo que reducir la velocidad es una medida que reduce las libertades y obliga a la gente a emplear más tiempo/dinero que antes para hacer el mismo trayecto.

Pero aunque ahora estoy preocupado por el tema de las huelgas de transporte por la subida del combustible , qué contento estoy de ser del primer mundo porque en Etiopia no hay coches.

- El primer de tot és trobar un nom més senzill perquè el feu servir en família. A casa meva és “la tija”. Però això és una mica llarg d’explicar.
- Els components de la Trail-Gator són tren: Trail-Gator, bici infantil i nen o nena.

- Els horaris sempre han de ser flexibles. Quan tinguis tot preparat al carrer i siguis a punt per sortir, alguna alarma del tercer component es posarà en marxa i et farà tornar a “boxes”. “Tinc caca” o “Tinc pipi” són les més habituals.
- La bici ha de tenir, com a mínim la roda del darrera i el passatger haurà de dur casc i indumentària esportiva. Es desaconsella totalment els vestits de missa, encara que la sortida sigui en diumenge.
- S’han de tenir els objectius clars en les nostres sortides: parcs infantils, platges, piscines públiques… Recordeu que es tracta d’evitar passar-se el matí veient una peli de dibuixos i que vulguin repetir-ho la setmana següent.
- L’orografia ha de estar adaptada als petits. Potser això os sorprendrà, però trobo que és més important del que sembla. Les pujades faran que es passin l’estona embobats pel molinet que feu amb els pedals i s’oblidaran de pedalar. Si os voleu posar forts, endavant amb les pujades.
- Hem de procurar que les excursions siguin de porta a porta (sense fer servir el cotxe) i així els nens tindran una experiència complerta. Si es considera poc factible o perillós ens haurem d’organitzar comptant amb altres usuaris, plantejar el tema a l’Ajuntament, crear pàgines web… Tot per aconseguir que la nostra ciutat sigui més humana.
- No és que la TrailGator no estigui homologada, és que les nostres ciutats no estan adaptades a les persones.
- La roda de davant no toca el terra, però no es podrà fer servir en cas de punxada. O proveu-ho abans i recordeu que estalviem tant amb les bicis de la canalla que no acostumen a portar tanca ràpida; nos os oblideu de la clau anglesa.
- En funció de la destinació ens haurem de carregar amb una motxilla plena d’accessoris als que no estem acostumats. Tovalloles, cubs i pales per a la sorra, pilotes i altres joguines seran les més habituals.
- Carregar una altra motxilla amb gestos de cortesia, doncs seran moltes les vegades que ens saludaran altres usuaris i haurem de correspondre.

Ara mateix escric a l’empresa fabricant per a què ho incloguin a les seves instruccions…

Gràcies Ricard

Sortim des del Parc de Ca n’Oller al barri de Terra Nostra a Montcada amb l’objectiu d’arribar al port del Fòrum a on trobarem un bonic parc per a la canalla. Fem servir les voreres al voltant de l’escola Mitja Costa i per sota de l’autopista a l’entrada de Montcada Centre. Després arribem al vial paral·lel al riu Besòs i després al Parc Fluvial i ja gairebé no deixem el carril bici fins al final de la nostra ruta.

Dades:
* 13,87 Km
* desnivell inapreciable

Descarrega aquesta ruta
- En format GPX (GPS Exchange Format) que pots carregar al teu receptor GPS
- En format KML de Google Earth