Vaig trobar molt emocionant veure passar un munt de gent que tenien per davant més de 600Qm a la bici.

Amb la càmera que portava i la poca llum degut a l’hora de pas, aquestes són les fotos que vaig poder fer:

Mireu. A la Serralada Marina tenim tres torres de guaita per a prevenció d’incendis:
Alfa – al Turó de Galceran (Tiana)
Bravo – a La Coscollada de l’Amigó (Badalona)
Charli – al Coll dels Avions (Santa Coloma de Gramenet)

El Primer Vigia és per a molts ciclistes amb els que parlo, i potser per a tots, el que està en La Coscollada de l’Amigó, aquesta muntanya amb un dipòsit, una pujada criminal i que té a Can Ruti als seus peus.

Aquesta foto a la Coscollada és de la kdd que vam fer ara farà un any 090111 – Kdd foromtb Serra Marina:

El Segon vigia, seguint aquesta lògica, sempre és el del Turó de Galceran (el de les vinyes i que queda sobre Nou Pins).

Però tothom s’oblida que al Coll dels Avions, per sobre de Santa Coloma de Gramenet, tenim una altra torre de guaita. Una torre i un dipòsit.

Per què anomenem Primer vigia al que hauria de ser sempre el segon amb qualsevol dels ordres possibles?
- Des de Barcelona, el primer és el del Coll dels Avions. La majoria, per la densitat de població del Barcelonés votaria per aquesta opció.
- Des de Tiana/Martorelles el primer es el del Turó de Galceran. Potser pels noms assignats a les torres aquesta hauria de ser la primera.

La Coscollada sempre queda al ben mig de les altres dues. I, es miri com es miri, mai pot ser “El Primer Vigía” si apliquem una lògica que superi un raonament mínim.

Per què li diem Primer vigia si hauria de ser el Segon?

Bon any 2010

‘Esportista complert’ Joan Muñoz és un montcadenc de 38 anys a qui li agrada fer esport pel seu compte. No pertany a cap club ni té cap tècnic personal, però s’ha marcat uns entrenaments que segueix estrictament cada dia. El seu objectiu és ser un home de ferro, un somni que li agradaria complir quan arribi als 40. Aquesta temporada ha estat segon del rànguing català d’independents i el 33è de la general. Els homes de ferro són aquells que són capaços d’acabar l’Iron-Man, la prova més dura de la triatló, que consisteix a nedar 3.900 metres, a recórrer 180 quilòmetres en bicicleta i fer una marató (42 quilòmetres corrent). I tot això, com diuen els que estan ficats enaquest món, ‘non stop’, és a dir, sense parar: sortir de l’aigua, agafar la bici, fer el recorregut, deixar la bici i posar-se a córrer. Una altra de les il·lusions d’en Joan és que a Montcada sorgís un grup de persones amants de la triatló per compartir experiències.

“Podríem fer un front comú de triatletes montcadencs”

Per què ets triatleta?
Sempre m’ha agradat fer esport. Als 15 anys ja anava amb el Centre Excursionista de Montcada, el Cim, a fer escalada, sortides en BTT, a caminar. Per mantenir-me en forma feia també natació, corria, anava en bici. Fa 10 anys, el meu germà em va regalar un llibre que parlava de la triatló. Em va captivar i, des de llavors, hi estic vinculat.

Què s’ha de fer per ser un triatleta?
Qualsevol pot ser un triatleta. Es veu molt difícil, però tot depén de com t’ho prenguis. La triatló més senzilla, que la pot fer tothom, és de 750 metres nedant, 20 quilòmetres en bici i 5 corrent. En total, en una hora i mitja està llesta. Només cal ser constant en els entrenaments.

Són molt durs?
Has d’entrenar dos o tres dies cada esport al voltant d’una hora o una mica més. I en el teu cas té molt de mèrit perquè no pertanys a cap club. Tinc sort que treballo en torn de matí i tinc les tardes lliures per entrenar.
Ho faig tot pel meu compte i em preparo el plàning que penso que m’anirà millor. Sóc autodidacta al 100%.

De les tres disciplines, quina és la que més t’agrada i la que menys?
M’agraden totes però, per a mi, la més dura és la cursa a peu perquè arribes molt cansat. El més divertit és anar en bici.

La temporada de triatló comença al maig i acaba a l’octubre. Quantes proves en fas?
Aquest any n’he fet totes les puntuables, una dotzena. Normalment són cada quinze dies, però hi ha un cap de setmana que participes a la de Banyoles el dissabte i el diumenge a la de Collserola. Acabes esgotat però, sobretot, esgotat psicològicament, perquè has de lluitar per mantenir la motivació. En els entrenaments també és molt important seguir amb la mateixa il·lusió per poder superar-te.

Quin balanç fas de la temporada d’enguany?
Vaig ser el segon del rànquing català d’independents i el 33 de la general. M’hauria agradat quedar més amunt però al final de la temporada la gent apretava molt. Haig de millorar sobretot en natació, haig de nedar més ràpid.

Quins objectius t’has marcat per a l’any vinent?
M’agradaria començar a provar les triatlons de mitja distància perquè el meu somni és fer algun dia l’Iron Man. A veure si ho aconsegueixo abans d’arribar als 40. Seria una bona manera de celebrar el canvi de dígit

Vols ser un ‘home de ferro’?
Sí, ho vull intentar. Diuen que el més dur de l’Iron Man són els entrenaments perquè quan arriba el dia de la cursa has d’anar a passar-t’ho bé. El meu problema són les lesions perquè tinc unes molèsties cròniques al tendons que m’impedeixen entrenar el que voldria.

No t’ha passat mai pel cap deixar-ho i no tornar a fer una triatló?
Sí, quan arribes a la meta molt cansat o quedes molt enrera a la classificació dius que ja no tornaràs més. Però als dos dies ja se m’ha oblidat i estic mirant el calendari de les proves per apuntar-m’hi a la propera. És una activitat que crea adicció, no la pots deixar.

Ens podries explicar alguna anècdota? Per exemple, se t’ha punxat la roda de la bici alguna vegada durant una cursa?
No he punxat mai, però em va passar una altra cosa més divertida, per dir-ho d’alguna manera. Se’m va trencar el seient i es va quedar a la posició més baixa.

I vas abandonar.
No (riu), aquesta paraula no està contemplada al meu diccionari. Vaig continuar pedalant tocant-me els genolls al manillar, imagina’t quina fila, però vaig acabar.

T’agradaria que a Montcada hi hagués un club de triatló?
Sí. Un club potser és més complicat, però sí que podríem formar una mena de grup de persones aficionades a aquest esport per explicarnos les nostres experiències i compartir entrenaments. Animaria a fer un front comú perquè cada vegada hi ha més triatletes.

Los ingredientes

Con los ingredientes preparados llamo a la abuela famosa por sus fabadas y le pido que venga a preparalas ella y como no, con su tradicional dai prisa, dai prisa se presenta en casa y se pone manos a la obra y este es le resultado

Claro esta que este manjar no podia tener mejor acompañamiento, jejeje

Uff que buenas estan pero esto se esta acabando

La salsita esta de coge pan y moja

Jo esto se acabo pero que buenisimas estaban, osea esto se repitira seguro, jejeje

Bien ya os podeis limpiar las babitas porque estaban mejor de lo que os podeis imaginar.

saludos

Us vull presentar la pàgina web del dibuixant Andy Singer: www.andysinger.com

El Sr. Singer és un amant de las bicicletes i no tant dels cotxes, queda claríssim en moltes de les seves vinyetes. Fins al punt que en la seva pàgina web té un espai dedicat especialment al mon de les bicis.

Utilizant l’humor, Andy Singer aconsegueix cridar l’atenció sobre greus problemes. El trànsit i les contradiccions de la nostra vida moderna, la crisi energètica, la televisió, la mobilitat o la societat de consum són els temes als que acudeix habitualment. També les bicis, que com ja he dit és un tema estrella en la seva feina.

Jo el vaig conèixer a partir de la revista Dirt Rag, una revista americana del mon de la bici a la que publica periòdicament.

Os recordo de nou l’enllaç: www.andysinger.com

Un saludo

La seva web http://www.e-faro.info/

Des d’aquest fòrum s’acostuma a tractar als ciclistes, els dèbils a la via pública, com si fossin els culpables de les pitjors situacions en que ens podem trobar compartint l’espai públic amb usuaris de vehicles motoritzats. A priori es jutgen companys de pedals al fer actes absolutament legals i dintre de les normes de trànsit, com circular sense casc pels carrers d’una població qualsevol o en paral·lel per una carretera.

No m’imagino un grup de motoristes atacant a una víctima dels guardarails; les víctimes de la violència domèstica fa temps que estan superant esta fase en la que nosaltres estem immersos. Però el sentiment “Ell s’ho ha buscat” sobrevola un munt de missatges. I això només pot ser autoodi.

No m’explico com pot ser això, a no ser que abans de ciclistes la majoria dels foreros siguin motoristes, automobilistes, comerciants de petroli o del gremi d’aparcaments. O potser no són ciclistes…

Podria haver il·lustrat perfectament els comentaris que vaig tenir quan vaig publicar l’entrada Darrera d’aquell bosc hi ha una central nuclear al foromtb.

Afegeixo dues més, que tenen data del 06/06/2008 i 12/06/2008, que podrien haver quedat perfectes a l’entrada Qué content estic de ser del primer món:

Que seria de mi sin mi amada amiga la gasolina!! Aunque no es por hacer polémica, pero la energía nuclear es bastante barata y bastante segura actualmente. Hace años llevo un todo terreno, con angulos muertos de vision acojonantes. Y creo que reducir la velocidad es una medida que reduce las libertades y obliga a la gente a emplear más tiempo/dinero que antes para hacer el mismo trayecto.

Pero aunque ahora estoy preocupado por el tema de las huelgas de transporte por la subida del combustible , qué contento estoy de ser del primer mundo porque en Etiopia no hay coches.

- Els horaris sempre han de ser flexibles. Quan tinguis tot preparat al carrer i siguis a punt per sortir, alguna alarma del tercer component es posarà en marxa i et farà tornar a “boxes”. “Tinc caca” o “Tinc pipi” són les més habituals.
- La bici ha de tenir, com a mínim la roda del darrera i el passatger haurà de dur casc i indumentària esportiva. Es desaconsella totalment els vestits de missa, encara que la sortida sigui en diumenge.
- S’han de tenir els objectius clars en les nostres sortides: parcs infantils, platges, piscines públiques… Recordeu que es tracta d’evitar passar-se el matí veient una peli de dibuixos i que vulguin repetir-ho la setmana següent.
- L’orografia ha de estar adaptada als petits. Potser això os sorprendrà, però trobo que és més important del que sembla. Les pujades faran que es passin l’estona embobats pel molinet que feu amb els pedals i s’oblidaran de pedalar. Si os voleu posar forts, endavant amb les pujades.
- Hem de procurar que les excursions siguin de porta a porta (sense fer servir el cotxe) i així els nens tindran una experiència complerta. Si es considera poc factible o perillós ens haurem d’organitzar comptant amb altres usuaris, plantejar el tema a l’Ajuntament, crear pàgines web… Tot per aconseguir que la nostra ciutat sigui més humana.
- No és que la TrailGator no estigui homologada, és que les nostres ciutats no estan adaptades a les persones.
- La roda de davant no toca el terra, però no es podrà fer servir en cas de punxada. O proveu-ho abans i recordeu que estalviem tant amb les bicis de la canalla que no acostumen a portar tanca ràpida; nos os oblideu de la clau anglesa.
- En funció de la destinació ens haurem de carregar amb una motxilla plena d’accessoris als que no estem acostumats. Tovalloles, cubs i pales per a la sorra, pilotes i altres joguines seran les més habituals.
- Carregar una altra motxilla amb gestos de cortesia, doncs seran moltes les vegades que ens saludaran altres usuaris i haurem de correspondre.

Ara mateix escric a l’empresa fabricant per a què ho incloguin a les seves instruccions…

Gràcies Ricard

Sortim des del Parc de Ca n’Oller al barri de Terra Nostra a Montcada amb l’objectiu d’arribar al port del Fòrum a on trobarem un bonic parc per a la canalla. Fem servir les voreres al voltant de l’escola Mitja Costa i per sota de l’autopista a l’entrada de Montcada Centre. Després arribem al vial paral·lel al riu Besòs i després al Parc Fluvial i ja gairebé no deixem el carril bici fins al final de la nostra ruta.

Dades:
* 13,87 Km
* desnivell inapreciable

Descarrega aquesta ruta
- En format GPX (GPS Exchange Format) que pots carregar al teu receptor GPS
- En format KML de Google Earth