Fa molt de fred per a l’època en que estem. Sortim cap a la Ctra de la Vallençana i quan arribem (06:59) ja és gairebé de dia. Però no els apaguem doncs baixarem pel circuit que hi ha al bosc de Can Mas. Al arribar a la pista ens trobem a en Ricard que ens durà per la Creu de Montigalà, Can Butinyà el sender de l’Oeste (el nom és per les chumberes), la Bastida i Potosí, a on ens esperen els nostres amics.

Al Turó d'en Roda-soques

Pugem pel Parc Europa i entrem a la Serralada pel mateix sender pel que hem entrat. Sortim per l’entrada de Can Butinyà a la pista i abans d’arribar a Sant Jeroni agafem el Gr-92 de pujada. Pujada tècnica molt maca que fem per primer cop en aquest sentit. Al arribar a la pista baixem un tram i agafem un sender en pujada també que ens durà als contenidors del Barri de la Vallençana. Agafem un sender fins al Coll i pugem fins al dipòsit de la Coscollada de l’Amigó. En aquest punt jo deixo el grup i faig una baixada (amb adquisició de parcel·leta) pel sender de la Cantera. Ctra de la Roca i Montcada de nou.

Dades:
Distància recorreguda: 31,87 quilòmetres
Altitud mín: 13 metres, màx: 463 metres
Desnivell acum. pujant: 843 metres
Grau de dificultat: Moderat
Temps: 3 hores 29 minuts
Temps en moviment: 2 hores i 31 minuts

A la part baixa de Collserola vam trobar molta aigua

Ara agafem la pista del Torrent de Can Codina i agafem el sender del Cucu fins al petit llac de Can Coll. Pugem per la pista que passa per Can Cerdà fins a la Font dels Caçadors. D’allà agafem la pista dels Caçadors (aquest nom ho és per a nosaltres) que ens portarà a Can Valldaura. Aquesta pista és bastant dura pel desnivell però molt maca.

Pugem un tros de la Carretera BV-1415 i al Portell de Valldaura a on ens acomiadem de tres components del grup. Baixem pel sender paral·lel de la pista de la Serra d’en Fotja. Aquest sender torna a estar més o menys transitable després de la ventada del Gener del 2009. Després d’un tram de pista agafem un altre sender paral·lel a una pista, aquest cop per la Serra d’en Masferrer per agafar un sender que ens durà al torrent de Can Codina de nou. Anem a Can Coll pel sender antic i pugem al Vigia de Can Coll (puig de la Guàrdia) per a baixar el sender. La tornada la fem per Canaletes.

Mapa de la sortida del 21 de Febrer

Distància recorreguda: 42,97 quilòmetres
Altitud mín: 12 metres, màx: 352 metres
Desnivell acum. pujant: 828 metres
Grau de dificultat: Moderat
Temps: 4 hores 38 minuts
Temps en moviment: 3 hores 13 minuts

100221 Serra Marina – Collserola i la pujada dels Caçadors

Caricatura Perico Delgado

Però el Sr. Pedro Delgado tenia una altra vessant pública, doncs representava als ciclistes davant la Dirección General de Tráfico DGT. Ara, acaba de fer-se públic un vídeo a on ens informa que dimiteix d’aquesta tasca, la raó principal és que se sent utilitzat. Aplaudeixo la seva actitud, doncs qualsevol que va en bicicleta des de fa anys ha vist com les seves obligacions i deures han anat en augment i els drets han minvat considerablement.

El vídeo és el següent:

Font: Web Oficial de Pedro Delgado

La notícia al diari Marca:

EL SEGOVIANO SE SIENTE UTILIZADO POR SUS RESPONSABLES POLÍTICOS
Perico dimite de su puesto en el GT-44 de la Dirección General de Tráfico

* Sintiéndose utilizado y con la sensación de que el grupo de trabajo (GT-44) al que pertenecía está en vía muerta y no tiene ningún peso entre los actuales responsables de la Dirección General de Tráfico, Perico Delgado ha decidido dimitir.

JOSU GARAI. Madrid 17/02/10 – 16:02.

Tras varios años colaborando desinteresadamente con la Dirección General de Tráfico, donde no tenía otro objetivo que ayudar al colectivo de ciclistas y cicloturistas, Perico Delgado ha decidido dimitir de su puesto en el GT-44, un grupo de trabajo que se creó para buscar soluciones tras los numerosos accidentes que se estaban produciendo en la carretera y, especialmente, tras el de los hermanos Otxoa, que acabó con la vida de Ricardo y dejó en gravísimo estado, al borde de la muerte, a su hermano Javier, hoy uno de los paralímpicos más laureados del deporte español.

Perico dice adiós con amargura. “Me involucré para buscar medidas de seguridad para el ciclista y lograr una mayor concienciación de los vehículos a motor hacia los practicantes y usuarios de la bicicleta”, explica el segoviano. “Los primeros años fueron muy intensos y, aunque no se sacaba adelante nada demasiado notorio, al menos teníamos la sensación de tener un cierto eco en algunas decisiones. Pero desde que el PSOE ganó las elecciones (2004) y se puso al frente de la Dirección General de Tráfico Pere Navarro, hemos dejado prácticamente de existir para ellos”.

Falta de interés
El colectivo ciclista pierde así a su máximo valedor en la DGT. “Mi decisión de irme no es por falta de actividad del grupo de trabajo, sino por la falta de interés mostrado en estos años. En algunos casos, además, me he sentido utilizado, puesto que ha llegado a mis oídos que algunos aspectos de la Seguridad Vial que afectan al ciclista estaban consensuados por Perico Delgado”, algo que al parecer no es verdad.

Para que no haya dudas, el ganador del Tour 88 y dos veces vencedor de la Vuelta a España, ha colgado en su página web (www,pedrodelgado.com) un vídeo en el que explica, con pelos y señales y de manera clara, los motivos de su dimisión.

Little amb una GF Roscoe de test mentre es pensa que farà amb la seva, i jo que feia temps que no punxava i avui ha estat per partida doble. Mens mal de la càmera d’en Juanma petit, que venia també amb bici prestada…

Per compensar el fred previst i els excessos de dissabte (alguns vam sortir amb la bici o a córrer i d’altres per Carnestoltes) quedem més tard del que tenim per costum i, per tant, no pugem a la Vallençana. Baixem pel riu a trobar-nos amb els companys, a Potosí.

Sortim en direcció cap a Torré Baró i agafem el sender que ens deixa al Coll de Canyelles, tal com vam fer el dia 100117 Serra Marina – Collserola Torre Baró Na Joana . Aquest sender, el primer del dia, té el seu punt doncs és tècnic, amb desnivell, estret, divertit…

Arribem després al Camí de les Aigües en direcció al Coll de la Ventosa i un cop passat Can Ferrer fem un bucle. Agafem un sender molt maco i tancat que ens durà per la Font de Can Ferrer i fins a gairebé Can Lloses i tornem a pujar a Can Ferrer per una pujada amb una bona pendent. Al arribar a la carena de nou trobem el terra enfarinat de la neu que cau o ha caigut a la nit.

Neu a la pista

Agafem fins al Portell de Valldaura la Ctra i després agafem la pista de nou fins al Pas del Rei i baixem el sender Pitufos. Quan arribem a la pista de Can Borrell agafem la pista que surt just al front i que ens durà pel Turó de la Torreferrera a la tanca del Patronat de la Flor de Maig. Aquí agafem el sender Pequeñín (el nom és en homenatge al company que ens el va ensenyar ) que ara mateix té un parell d’arbres pel mig però que no el fa desmerèixer. Un trencall del sender ens deixa a la pista de Can Codonyers a Can Coll i anem en direcció a la segona.

Quan arribem a dalt de la pista agafem el següent sender, el de la Font de Sant Pau. Divertit, ràpid però d’aquells que ens fa pedalar i que ens porta a Can Coll.

A Can Coll pensem que podem fer un cafè o una última baixada pel El sender del Vigia de Can Coll. La part del mig de la pujada és molt tècnica, només apta sense posar peus per als més forts i experimentats. La baixada… guau!!! Un cop abaix agafem la pista pel Torrent de Can Codina i al final baixem pel Torrent de Canaletes. La ruta finalitza a la Ctra N150.

Mapa de la sortida dels Sis senders a Collserola

Distància recorreguda: 37,74 quilòmetres
Altitud mín: 11 metres, màx: 401 metres
Desnivell acum. pujant: 711 metres
Grau de dificultat: Moderat
Temps: 4 hores 10 minuts
Temps en moviment: 3 hores 06 minuts

Descarrega aquesta ruta en format Google Earth i GPX (GPS Exchange Format) que pots carregar al teu receptor GPS

Aquesta entrada està protegida. Per veure-la, introduïu la vostra contrasenya:

Contrasenya:

Foto de grup a la Font de la Guineu

La pista de La Coscollada de l'Amigó

Ens aturem una estona i baixem per una pista oberta recentment i que circulen just per sota de les línies d’alta tensió. Bé, és una pista perquè és ampla però en molt mal estat. Just al començament Litlle Subopabajar trenca la patilla del canvi i després d’una demostració de perquè portar un tronxa a la motxilla tornem a funcionar, encara que potser és millor portar un tronxa i una patilla, no? Deixem la pista al cap d’una estona per un sender que surt a l’esquerra, en direcció a la Font de la Guineu. Sender molt maco i amb possibilitat de “flow”, semblant al de La Cantera de la Malesa però potser una mica més tècnic (sobretot en dos punts). Fem una foto típica de grup…

Font de la Guineu

Font de la Guineu - Cartell

El sender finalitza al bosc de Can Torrents. Passem per davant de la Masia i ens dirigim per la pista que ens portaria de pujada a Mas Llombard, però continuem cap al veïnat de Cant Torrents per un sender de pedra. En aquest punt ens acomiadem dels companys que avui ja fan tard a casa Travessem per Sant Fost i arribem a Santa Maria de Martorelles per un camí ben maco.

Sortim de Santa Maria pel Cementiri, Can Bernades i Can Girona en direcció a la Font de la Mercé. Aprofito una pendent per mirar de fer un salto guapo, però res… hauré de seguir buscant Abandonem la pista per un camí ample que surt a l’esquerra (tècnic i amb una bona pendent). El camí es converteix en pista més endavant i un altre cop tornarem a trobar-nos pujades dures. Passem per les Vinyes de Can Barbeta (lloc maco). Quan arribem a l’alçada d’el Bosc de Can Malloles ens trobem a un grupet del bttbadalona (quina casualitat, je, je, i nosaltres amb un track d’ells) que ens acompanyaran una estona, baixem per un sender molt maco amb un punt una mica complicat que ens durà al nucli de Can Corbera i el Golf de Vallromanes.

Ctra fins a la cruïlla de la Ctra de la Roca, Montornès del Vallès, Martorelles i riu Besòs.

Mapa de la sortida 100207

Distància recorreguda: 43,89 quilòmetres
Altitud mín: 13 metres, màx: 466 metres
Desnivell acum. pujant: 764 metres
Grau de dificultat: Moderat
Temps: 4 hores 21 minuts
Temps en moviment: 2 hores 47 minuts

Descarrega aquesta ruta en format Google Earth i GPX (GPS Exchange Format) que pots carregar al teu receptor GPS

Sortim de Montcada per la Ctra de la Vallençana. Avui sense complicacions baixem a Potosí. Des de Potosí agafem la llera del riu per la banda de Barcelona i a l’alçada del barri de Vallbona entrem pel Torrent d’en Tapioles direcció a Can Cuiàs. Travessem el polígon industrial de Can Cuiàs i entrem al parc per unes rampes importants que donen pas a un sender de pujada que ningú de nosaltres aconsegueix completar. És un tram curt que haurem de fer a peu.
Passem pel Bosc de la Qüestió, al costat del Cementiri i agafem el Camí de les Aigües al Turó d’en Cuiàs. Resseguim la pista fins a Can Ferrer, a on agafem un sender que transcorre en part pel GR-92. Arribem al Forat del Vent i pugem el Matamatxos i després el Rompetxulos fins al Portell de Valldaura.
Des del Portell de Valldaura agafem un tram de la pista que porta a Can Valldaura i a la segona corba agafem La Senda Diesel.

A arribar a la pista i al costat de la Font dels Caçadors pugem cap a l’Est (pujadeta dura) i entrem a Can Catà per la Serra de Masriera, baixant a Can Coll per un sender una mica més tècnic que l’anterior.
Des de Can Coll la tornada la fem per Can Codina, la ctra del Cementiri i el Coll de Montcada.

Distància recorreguda: 35,03 quilòmetres
Altitud mín: 9 metres, màx: 351 metres
Desnivell acum. pujant: 783 metres
Grau de dificultat: Moderat
Temps: 4 hores 50 minuts
Temps en moviment: 2 hores 33 minuts

Descarrega aquesta ruta en format Google Earth i GPX (GPS Exchange Format) que pots carregar al teu receptor GPS

En Ricard ha penjat un munt de fotos i bons comentaris (com sempre) al seu blog: Carretera y manta 2

Amb bicis prestades, de contenidor, recuperades hem anat fent quilòmetres per carreteres amb poc trànsit. Al principi ens ha costat agafar el to, la postura i les sensacions però poc a poc ens hem posat a la feina. Quan ha arribat la baixada ja estàvem amoldats a la bici i fins i tot les marxes ja entràvem quan volíem

El track que ha penjat en Ricard al zigazaga:

Distància recorreguda: 49,28 quilòmetres
Altitud mín: 12 metres, màx: 292 metres
Desnivell acum. pujant: 496 metres
Grau de dificultat: Moderat
Temps: 3 hores 37 minuts
Temps en moviment: 2 hores 16 minuts

Descarrega aquesta ruta en format Google Earth i GPX (GPS Exchange Format) que pots carregar al teu receptor GPS

Per a mi en particular ha estat una bona experiència. Les sensacions amb la bici han estat fenomenals, m’ha encantat notar com cada pedalada es transmetia a les rodes directament, sense forces perdudes…

Agafem la Ctra de la Vallençana fins al Coll. Agafem un sender que ni puja ni baixa i després per la pista de ciment que va per la carena anem fins al Coll de les Ermites. Des del Coll agafem una pista de manteniment d’una torre d’alta tensió que continua per un sender que ens deixa, amb un tram de bona pendent de nou a la pista i baixem fins al Parc Europa per l’Avinguda Ramon Berenguer IV.
Arribem a Potosí i tornem endarrere per agafar el Pont que ens porta al Passeig de Santa Coloma i la Trinitat Nova.

Entrem pel Camí de les Quatre Estacions a Collserola i al barri de la Torre del Baró. Després el Carrer Capçanes ens duu fins al Mirador de la Torre del Baró. Continuem amunt i al Coll de Roquetes agafem un sender tècnic i divertit que ens porta al Coll de Canyelles. Hi han dos passos una mica complicats, amb unes arrels cap al mig del sender i les pedres de l’arribada.

Des d’aquí agafem la pista amunt fins al Turó Blau i després fins al Turó d’en Segarra. Baixarem (ho intentarem) per la trialera de Les Antenes. El primer tram, fins als eucaliptus al Turó Sul és complicat però assequible. Després, a partir del pal de telèfons (o de llum jo que sè ) el sender és complica bastant. Acabem a la plana del Coll de la Ventosa per sobre de Leprosos.

Baixem pel sender que passa per la Font de Santa Eulàlia i enllaçem amb un altre que ens deixa a la Ctra de Roquetes. Uns pocs metres a la dreta surt el Camí de Sant Llàtzer, que passa per l’Hospital de Sant Llàtzer (l’antiga leproseria de Barcelona) i Can Masdeu fins al Coll de la Ventosa. És la pista que tothom coneix per Leprosos.

Agafem ara la pista del Camí de les Aigües i el sender pel Cementiri i Can Cuiàs mort al Bosc de la Qüestió. Ara ens toca la pujada dels dipòsits, curta però duuuura, i tirem cap a Can Cuiàs i la Serra de Na Joana, a on pugem pel sender del GR92 i després fem el sender que va per la Serra de Na Joana fins a la Riera de Sant Cugat. D’aquí a la Ctra de Sabadell N150 i Montcada de nou.

Dades:
Distància recorreguda: 29,1 quilòmetres
Altitud mín: 4 metres, màx: 321 metres
Desnivell acum. pujant: 825 metres
Grau de dificultat: Moderat
Temps total: 3 hores 58 minuts
Temps en moviment: 2 hores 28 minuts

Descarrega aquesta ruta en format GPX (GPS Exchange Format) que pots carregar al teu receptor GPS

Es fa completament per pista que normalment està en bon estat, ampla i neta. La pujada comença a la pista de la Font del Tort, al Torrent de la Vall-Llosera i molt a prop de la Carretera de la Roca BV-5001. Haurem de passar una cadena i ja podrem veure el que ens espera, un quilòmetre i tres-cents metres amb rampes de més del 20%. La pena és que un cop a dalt no tindrem opció de baixar per sender (actualment al menys) i ho haurem de fer per pistes. Podrem anar cap a Can Piquer i la Ctra de la Vallençana o podrem anar cap a Reixac, Masia Reixac i la Font dels Caçadors i camí de Vilatort.

El millor és la vista, doncs des d’aquest turó tenim al peus Montcada, s’alvira tot el Vallès, la Serra de Collserola, Montserrat, La Mola…

Dades
Distància recorreguda: 1,32 quilòmetres
Altitud mín: 52 metres, màx: 245 metres
Desnivell acum. pujant: 193 metres, baixant: 0 metres
Grau de dificultat: Difícil
Pendent màxima: 20.56%

Descarrega aquest track en format GPX (GPS Exchange Format) que pots carregar al teu receptor GPS

I ara, una coplilla del company Hada Ktnom a les antenes:

Soy antenero , y templé mi corazón con pedal y cadena
soy antenero, y con caña, vino y ron me quito las penas
soy antenero porque a mi nada me espanta
y solo quiero el sonido de una taranta
Compañero, dame un relevo pa chorrearle mientras al niño
que al compás, del grupo biker quiero repetirle al mundo entero yo
Yoooooooo…..ooooo soy antenero.