La Trampa

Escollim l’equipació Johnny’s i sortim en cotxe en direcció a Castelldefels. Les preses i la improvisació ens han fet no haver preparat la sortida i la veritat és que només tenim una idea aproximada d’on surt la pujada del Rat Penat i per a on hem de passar després. Finalment, és a l’ultima rotonda abans d’entrar a les Costes del Garraf. Podeu veure l’entrada d’aquesta sortida al bloc d’en Ricard Petat en el Rat Penat

A un diari de la setmana passada anomenaven “La Trampa” a la pujada al Rat Penat:

Rat Penat - La Trampa

Baixem les bicis del cotxe i escalfem una mica. Sabem que el ideal és haver fet uns quilòmetres abans de començar a pujar, però al no conèixer la zona (he parlat de improvisació i no preparació de la ruta?) hem escollit sortir del peu de la pujada. Dues o tres voltes al circuit que ens hem muntat entre la rotonda de la C-31 i la rotonda del principi de la pujada i comencem a pedalar amunt.

La pujada comença de valent i durant uns metres ens acompanyen uns apartaments a la banda del mar. Ricard em passa i jo, sense el meu escalfament previ, pujo amb la respiració a tope. El sol comença a sortir per sobre del mar i entre núvols i aprofito per fer unes fotos, més per una qüestió documental que per ganes.

Surt el sol a la pujada al Rat Penat

El port de Les Botigues des de la pujada al Rat Penat

Potser en Ricard ja em va uns cent metres per davant quan arribem a la pujada més dura, just abans del mirador del Puig del Martell. Rampa dura, del 23%. Ell comença a tenir problemes mecànics i jo exerceixo de Contador i a ell li toca fer d’Andy Schleck. Jo em retorço sobre el manillar, l’esquena em fa mal però el passo quan la seva bici diu prou.

La pujada al Rat Penat

Abans de La Pleta, una oficina d’informació del Parc del Garraf, la carretera ens dóna un tram de descans per continuar amb més.

La pujada al Rat Penat, La Pleta al fons

Ens queda una rampa del 19% abans de la cruïlla que porta al Turó de l´Alzina Freda, el nostre primer objectiu de la sortida.

Pujant al Rat Penat, la rampa

La primera barrera la passo pel costat, pensant en no baixar-me i confiant en no punxar.

Primera barrera del Turó de l'Alzina, al Rat Penat

El Turó de l´Alzina Freda

Encara ens queda una rampa del 15% després de la segona barrera que continua amb una del 20%. La segona barrera també la passo sense baixar-me, coses de l’equilibri Però per fer la foto no vaig poder tenir-ne, d’equilibri…

La segona barrera cap al Turó de l´Alzina Freda

Jo, que em canso d’esperar per fer un Fair Play i arribar plegats. He arribat amb sense aturador, sense posar cap peu.

Quan baixo a veure què ha passat me’l trobo arreglant la cadena. És veu que, com que no podia fer un altre capítol de la saga “Yo coroné primero” en Ricard ha decidit trencar la cadena. Però no ha comptat que el tronxa el porta a la BTT (improvisació i tal) Haurà de fer com els pioners, amb una pedra i el multi-eines…

Maltractament d'una bici al Turó de l´Alzina Freda

Maltractament d'una bici al Turó de l´Alzina Freda

La carretera és molt estreta i, com que la Vuelta no és el Tour, l’asfalt és passable. A trossos dolent i a vegades molt dolent. Recordo com van deixar la pujada a La Conreria o l’Arrabassada pel pas de la Ronda Francesa… De pujada gairebé no és nota, però baixant la cosa canvia.

El Rat Penat, en direcció a Olivella

El Rat Penat, en direcció a Olivella

En direcció a Olivella, a les baixades els segueix unes pujades que, a vegades, semblen tan fortes com les primeres del Rat Penat. Quan estem a l’Urbanització Plana Novella un cartell que indica la direcció a Sant Pere de Ribes ens porta a una pista (improvisació de nou per no haver carregat el track, no portar un mapa) que resseguim fins que un betetero ens informa que, “O ens hem equivocat de camí o o ens hem equivocat de bici”, que ho millor és que tornem a l’urbanització i anem cap a Olivella…

El Rat Penat, en direcció a Olivella

Tot un munt de coses (el cansament, el temps que hem passat arreglant la bici d’en Ricard, que la seva bici no frena com hauria de fer-ho) fa que arribem a Olivella molt cansats. Però el que queda és gairebé tot baixada fins a Sitges i després tenim Les Costes pel final abans d’arribar a Castelldefels. La carretera fins a Sant Pere és molt maca i sense gaire trànsit, però un cop estem a Les Costes marxem entre més cotxes que pel centre de Barcelona…

Després de Les Costes del Garraf, de nou al peu del Rat Penat

Dades:
Tiempo total: 04:07:31
Tiempo en movimiento: 03:05:57
Distancia: 55,88 km
Altura ganada: 1.239 m
Temperatura media: 23,7 °C

Velocidad media: 13,5 km/h
Avg Moving Speed: 18,0 km/h
Velocidad máxima: 55,1 km/h
Altura máxima: 574 m

Surto de l’Eixample en direcció a Vallvidrera per l’Avinguda de Sarrià. Agafo la Ctra de Vallvidrera i començem amb una rampa de les dures. Molt de trànsit fins a l’entrada de Vallvidrera, moment en que prenc la Ctra que porta a Molins. Aquesta carretera és la més maca de Collserola. Poc trànsit i estreta. La carretera baixa i puja, amb descansos, pujades i més baixades. No és un Coll com el de l’Arrabassada, El Forat del Vent o La Ventosa (les seves carreteres germanes a Collserola).

Quan arribo a Sant Bartomeu de la Quadra agafo un carrer per on passa l’autobús urbà de Molins i el segueixo. El carrer es converteix en la Carretera de La Rierada, baixa molt, estreta… fins que arribo abaix i toca començar a pujar en direcció a La Floresta.

Hi han, segons recordo, quatre rampes per sobre del 15% des de que he començat a pujar quan he arribat a La Rierada. Rampes molt dures però que no es fan gaire llarges.

Primera de les rampes de La Rierada

Quan arribo a La Floresta les cames em fan mal. Arribo a la Via Augusta (per tal d’evitar la Ronda perquè està prohibida als ciclistes) i travessant Cerdanyola arribo a Montcada.

Dades:
Tiempo total: 01:50:44
Tiempo en movimiento: 01:43:30
Velocidad media: 20,8 km/h
Avg Moving Speed: 22,2 km/h
Velocidad máxima: 56,2 km/h
Temperatura media: 35,6 °C
Altura ganada: 689 m
Altura máxima: 408 m

Sortim en Juanro, Velo i jo. Com que Velo porta la Cannondale amb els slicks té l’excusa perfecta per a tornar-se a casa a La Roca. A la foto mira de que no se li vegi, je, je, je

A la pujada a Òrrius en Juanro em deixa endarrere, baixem plegats però a la pujada a Parpers m’espera potser perquè ha vist que no pot jugar amb mi

A la baixada de Parpers comença a caure la tempesta anunciada a la tele i tot el camí d’anada. És a partir de Martorelles quan la pluja és molt més intensa i, al caure l’aigua sobre l’asfalt calent fa que es converteixi en una autèntica sopa que les nostres rodes ens fan arribar a les nostres cares…

Dades:
Temps: 02:59:46
Temps en moviment: 02:15:21
Distància: 62,22 km
Altura guanyada: 655 m
Avg Moving Speed: 27,6 km/h

Surto en direcció Sant Cugat i pensant en no perdre’m arribo a Rubí fent només una volta de més a una rotonda. Vull anar a veure com és la Ctra que passa per Castellbisbal en direcció Terrassa.

Al passar a l’alçada de l’Hotel Sant Qgat agafo en direcció Rubí i just quan arribo em trobo a un grup del CCGràcia que van en direcció Terrassa, però jo a una rotonda giro en direcció Rubí i em poso al darrera d’un que porta el culotte del CCRubí. És el tram que he anat acompanyat.

He estat temptat d’arribar-me a Molins de Rei i fer la pujada de Sant Creu d’Olorda, però he pensat que se m’aniria l’hora. L’entrada a la Ctra B150 en direcció Castellbisbal comença en pujada i al intentar baixar de plat m’he carregat el canvi i no he pogut canviar i quan ho he fet la cadena se m’ha sortit

La Carretera no té gaire arbres però és molt maca i avui dissabte té poc trànsit. Em faig una foto quan passo Castellbisbal per la variant. I segueixo fent unes quantes fotos.

Entrem a la C151 per la carena i es pot veure a l’esquerra la Ctra C243c que va de Terrassa a Martorell. La pujada té uns quants descansos i trams amb bon desnivell.

A la baixada intento posar el plat gran i la cadena s’em surt. Agafo el primer desviament, un mocador de paper dels que porto al pot de les eines i la poso a puesto. Ja no treuré la paella fins a arribar a casa.
Dades:
Tiempo: 02:07:18
Distancia: 58,36 km
Altura ganada: 682 m
Temperatura media: 23,6º
Tiempo en movimiento: 02:03:02
Velocidad media: 27,5 km/h
Avg Moving Speed: 28,5 km/h
Velocidad máxima: 61,5 km/h

Sortim ben d’hora i anem fent via pel Ripoll a bon ritme. Tant bon ritme, que jo tinc uns quants moments de dubte. Quan arribem al Cementiri de Castellar fent una barreta i un glop d’aigua i tirem en direcció al Puig de la Creu; i jo que m’havia fet a la idea de que ara tornaríem a caseta

A la pujada al Puig de la Creu deixo anar a en Juanro i al Coll decidim anar fins a l’Ermita, a on parem una estona. Després baixem per una pista supertrencada en que hauria agraït baixar amb una bici doble, amb discos de frens de més diàmetre i tenir molta més força als braços i a les mans Fent el trajecte de tornada pel mateix recorregut per tal de veure als Mortirolos i encertem de ple.

Els arxiu del Gps està en dos parts. Fins a Castellar el primer i des de Castellar al Puig de la Creu i tornada el segon:

Diuen que és un bon costum no sortir mai sense companyia. Es pensa sempre en possibles problemes tècnics o en possibles caigudes… Però hi ha un proverbi ciclista entre la gent de Montcada a partir d’avui: “Si surts en solitari ningú podrà fer fotos de les teves caigudes”

Sortim per la Ctra del Cementiri cap al Coll de la Ventosa. Improvisem tota l’estona, aquest és el ritme de la sortida d’avui. Baixem a la Ronda de Dalt per agafar la Ctra de l’Arrabassada. Acompanyats de molts cotxes pugem fins al Coll de l’Erola i al Tibidabo a on admirem les vistes i desestimem una CocaCola per 2,50€

Baixem un altre cop al Coll i anem en direcció Sant Cugat. El vent ens ha fet baixar a poc a poc, però em fruit de la baixada finalment. A un canvi de sortida a una rotonda quasi veig com el quadre d’acer de la bici d’en Ricard podia partir en dos el meu quadre ¡Glups!

Cerdanyola, una volta pels polígons del Nord de Montcada i cada un cap a casa seva.

Dades
Tiempo: 02:04:44
Distancia: 40,81 km
Altura ganada: 650 m
Temperatura media: 24,5 °C
Tiempo en movimiento: 01:50:06
Velocidad media: 19,6 km/h
Avg Moving Speed: 22,2 km/h
Velocidad máxima: 61,3 km/h

T’agradarà:
- Les vistes dalt del Tibidabo sobre Barcelona
- La Ctra de l’Arrabassada en perfecte estat.

El cas és que ens vam donar la volta quan vèiem que no passava pel Mirador de les Guaitadores i que potser havia passat alguna cosa. Quan vaig passar l’estany d’en Viada vaig desitjar trobar-me’l amb un trau al cap (com a mínim) i compensar l’esforç Al final ha estat que en Ricard s’ha quedat endarrere per, quan ens ha despistat, passar-nos i fent trampa arribar primer a dalt.

Arribem a Sant Celoni cap a les 08:00 amb intenció de fer la ruta fins al Turó resseguint el track que vam fer a la tardor amb els amics del BttBadalona. Aquesta és una ruta de pur rally, a on trobarem algun sender, però la majoria són pistes i carreteres petites asfaltades. Sortim de Sant Celoni i en poc temps trobem la pista que ens durà a Santa Maria de Palautordera. Ahir va ploure però ens trobem pocs bassals i anem pujant a poc a poc. Fins a Mosqueroles només trobem una petita baixada i una altra poc abans d’arribar al creuar una riera.

A partir de Mosqueroles la ruta puja de debò. El camí està en bon estat i anem fent via amb bon ritme. Estem molt més en forma que a la tardor i és clar que tampoc portem els cinquanta quilòmetres entre Badalona i Sant Celoni. Quan passem per l’estany d’en Viada recordo com patia jo i com no em desenganxava dels que havien de fer la pujada caminant a trams. Per la pista i fins a que trobem l’asfalt només trobem a veïns en cotxe i un ciclista que ve de Sant Celoni. Els quilòmetres es fan curts, donant-nos relleus a cada cop.

Al poc d’arribar a l’asfalt trobem el Mirador de les Guaitadores. Un lloc a on tenim una molt bona vista sobre el Vallès, sobre el Montseny i el Turó en particular. Pel culpa d’en Ricard tenim l’oportunitat de fer de nou un tram de pujada , però d’això no vull parlar ara. Al poc trobem la carretera de pujada al Turó. Són 6 quilòmetres amb pocs descansos, que seran del 5% aproximadament però s’agrairan molt. Pensava que potser faríem una parada a mitja pujada, però vist el ritme que porten qualsevol els hi diu.

Quina gràcia trobar-nos a dalt del Turó als amics del BttBadalona. No ens hem pogut amagar que estàvem fent una preparatòria en tota regla

Al final, el millor de tot ha estat haver fet un grup compacte de pujada. Donant-nos relleus i pujant en paral·lel pel tram final d’asfalt. Ha estat una pena que, degut al gran nivell del sherpa Ricard, no haguem estat quatre

Dades:
Distancia: 53,36 km
Altura ganada: 1.806 m
Tiempo: 05:05:05
Tiempo en movimiento: 03:49:10
Velocidad media: 10,5 km/h
Avg Moving Speed: 14,0 km/h
Velocidad máxima: 64,7 km/h

T’agradarà:
- Si busques una pujada llarga, llarga, llarga. És la pujada més gran que es pot fer al voltant de Barcelona. Uns 1600 metres de desnivell que a nosaltres ens vam semblar poc i vam convertir en 1806.

No t’oblidis:
- De ropa d’abric, encara que sigui estiu. A més de 1700 metres sobre el nivell del mar no és una qüestió de sort trobar caloreta a dalt. És que és impossible.
- D’agafar aigua a Mosqueroles. Compte que necessitaràs com a mínim 1,5 litres per fer la pujada amb èxit.

M’aixeco amb temps i esmorzo a casa, doncs avui no surto pedalant, tal com m’agrada. Amb una gerra de té i torrades de pa integral amb mantega i melmelada. He quedat amb el José Luís i l’Antonio per anar cap a Martorell i, mentre espero cau una tromba d’aigua increïble. Jo, aixo-plogut a un porxo del parc del barri vaig pensant si totes les curses hauran de ser amb pluja.

Fiquem al cotxe les tres bicis molt ràpidament degut a la experiència de n’Antonio i sortim cap a Martorell. Un cop passem el peatge comencem a veure cartells indicant-nos el camí. Penso que aquests cartells estaven fets a mà i això dóna un altre punt de vista que aquesta cursa és casolana i molt simpàtica.

La zona té fàcil aparcament i anem a buscar els dorsals, muntem les bicis i les deixem al costat de les cadires per fer la transició. La pluja a començat a caure quan arribàvem a Martorell i tothom pensa si s’haurà de posar les botes de la bici totes xopes. Jo, per si de cas les tapo amb la bossa a les que les portava.

Veiem com surten els corredors de la cursa de muntanya de 12Qm i ens trobem amb el Manolo i aprofitem per fer-nos unes fotos i desitjar-nos sort. José Luís i l’Antonio faran la cursa en grup, però decidim que jo aniré a la meva, doncs ningú pot anar al meu ritme diabòlic corrents El Manolo també anirà a la seva però per una raó diferent i m’aconsella sortir entre els primers i que em vagin passant els corredors.

Ens posem a la sortida. Hi ha molt bon ambient i impressiona veure tant maillots de triatló i tal. Però jo he vingut a fer la meva carrera i això no farà minvar les meves esperances d’acabar la cursa. M’adono que no he omplert el bidó de la bici amb aigua, però passo d’amoïnar-me. Dónen el tret de sortida, o l’esternud (no sé quina ha estat la senyal per sortir a córrer) i ja comencen a passar-me corredors. Tothom em passa i jo pateixo i pateixo durant aquest tram a peu. Pateixo travessant la part urbana, pujant i baixant el Pont del Diable, a la pujada de la pista i pateixo a la tornada a la piscina… Estic segur que en tota la cursa a peu no passo a cap corredor, però la meva és una altra carrera. Degut a la meva falta d’orgull patològica veig passar-me i passar-me gent, però passo de menjar-me el cap.

Porto el Garmin al canell amb una polsera que just aquesta setmana m’ha arribat des de l’Ebay, però passo de veure el pulsòmetre, la velocitat mitja i corro per sensacions. I les sensacions que arriben al cervell és una mica allò de “Què faig aquí i tal…” Miro com arriben els cartells dels punt quilomètrics i com al final estic a la piscina de nou. M’han passat tants corredors que només quan arribo a la zona d’aparcament i veig encara queda alguna bici esperant al seu amo veig que potser algú portava al darrera

No faig una transició ràpida, perquè no ve d’aquí. Omplo el bidó d’aigua (ja havia posat una pastilla de sals a dintre) i bec un got d’aigua, doncs decideixo prendre aigua a tots els avituallaments que hagin posat, parant-me si fa falta (que sí la fa). Em poso els guants mentre surto pel primer tram asfaltat en bici i ja començo a avançar a ciclistes. El primer tram és bastant pla, sortint entre horts a la vora del riu Anoia. Les primeres pujades són per pista i no paro d’avançar gent. Poc a poc, les meves cames van responent i procuro no passar-me de pulsacions, encara que no crec que fos possible pujar molt…

El tram en bici és molt més tècnic del que pensava. Arribem a senders en pujada i en baixada que requereixen d’una bona pràctica. Però com que jo he sortit des del darrera em trobo sense els taps habituals en les zones més complicades. El grup s’ha estirar tant que perfectament puc anar avançant i crec que només dues vegades haig de baixar de la bici per empènyer-la. En baixada un tram curt em fa pensar en una sortida per les orelles, però finalment salvo la situació.

Avanço a gent amb punxades a les rodes i a gent que arrossega la bici mentre jo, poc a poc, vaig al meu bon ritme. No semblo la persona que fa una estona anava en bambes per la muntanya. A poc a poc vaig trobant grups més grans i durant un parell de quilòmetres formo part d’un trio que anem com un tiro.

Just a una corba veig un grup de gent arreglant punxades i penso que la corba està molt demanada i quan estic apunt d’arribar al dipòsit que marcarà el final de la pujada trobo al ciclista que porta un disc frenant-li la roda a la seva Cannondale. Feia molts quilòmetres que el portava sentint.

La baixada la faig molt ràpidament, tot i el mal que em fan les mans. El tram més complicat és quan passem per sota de l’autopista, doncs l’alçada de la construcció no permet passar-la pedalant normalment. A l’últim tram en bici abans de l’aparcament pedalo sense fer molta força, doncs em queden 2,5Qm a peu de nou.

Sense presses, em calço les sabatilles i em poso de nou el Gps al canell. Bec un got d’aigua i em poso a córrer convençut que l’acabaré amb bones sensacions, però sense córrer en aquest tram. Torno a ser passat per uns quants corredors i quan porto la meitat del recorregut em donen caça el José Luís i l’Antonio (resulta que ells eren dos dels que arreglaven una punxada en aquella corba), però de nou els dic que vagin al seu ritme, doncs jo no puc portar més que el meu…

Passo sota l’arc d’arribada amb un temps de 2:32 i a la posició 144 dels 246 que han acabat la cursa. Content tot i que no estava preparat per fer una carrera a peu. Els meus companys fan finalment 2:31 i el Manolo 2:19

Després de la dutxa acabem a un bar fent una cervesa i fent plans per a la propera…

Analitzant el track em dóna el següent (aprox, doncs he tallat el track en algun punt aproximat a les transicions):
Tram 1 – Carrera a peu
Dist: 6570 metres
Velocitat mitjana: 10Qm/h
Temps: 00:36:56
Temps parat: 00:00:45

Tram 2 – Bicicleta de muntanya
Dist: 23,09Qm
Velocitat mitjana: 14Qm/h
Temps: 01:41:29
Temps parat: 00:04:45

Tram 3 – Carrera a peu
Dist: 2140 metres
Velocitat mitjana: 9,5Qm/h
Temps: 00:13:28
Temps parat: 00:00:50

Em va fer gràcia trobar-me bastants participants de la Brevet Barcelona-Perpinyà-Barcelona que estaven de tornada en direcció al velòdrom. Com que el matí de dissabte els vaig anar a veure com passaven pel Coll de Montcada, just després de deixar la Ctra del Cementiri de Collserola, vaig reconèixer bastants, com un que anava amb una bici reclinada.

Surto de casa per la N150, cap a Ripollet, Santiga, Can Roqueta (més o menys la “Ruta dels políganos“) fins a Torre Romeu a on surto a la Ctra de Sentmenat, Pedra Santa i cap a Castellar.

Recordava que havia d’haver una Ctra que em portés cap a Terrassa però, encara que ho sospitava, no sabia d’on sortia. La trobo sense problemes. És un tram molt trencacames, a on es van fent pujades, baixades i trossos en pla. L’asfalt està en perfecte estat, el trànsit és gairebé inexistent i l’entorn molt maco.

A l’entrada de Terrassa em perdo una mica per acabar sortint a la Ctra N150 i cap a Sant Quirze a on segueixo una mica perdut i surto cap a Rubí, a on em perdré una mica més

Agafo direcció Sant Cugat i agafo la Ronda Nord. M’adono que a l’entrada d’aquesta via hi ha un cartell que indica la prohibició de circular ciclistes i vianants. A Ronda té una limitació de 50Km/k i dos trams a 30Km/h. La veritat és que no entén la prohibició Curiosament, quan passava per l’entrada de la B30 em vaig fixar que no està prohibida la nostra circulació per aquesta via molt més perillosa i amb limitació de velocitat a 120Km/h.

Torno per Cerdanyola i m’adono que he estat dues hores i quaranta minuts a una sortideta

Distància recorreguda: 69,17 quilòmetres
Altitud mín: 18 metres, màx: 359 metres
Desnivell acum. pujant: 737 metres
Grau de dificultat: Moderat
Temps: 2 hores 39 minuts