Tornant a casa per la Riera de Sant Cugat

Avui, per la pluja caiguda aquests dies els senders estàven molt diferents a fa set dies. És ho que té la bici de muntanya, cada dia és diferent, un sender és de Mart en sentit contrari és de Venus (quina xorrada de frase, oi?), de dia és un sender i de nit és una emboscada.

Hem arribat a Can Coll pel sender paral·lel a la pista que va per Can Codina i hem agafat per la bòvila. El sender que hem fet diferent a dissabte passat per Can Fatjó ens ha fet baixar-nos de la bici per un arbre just a l’alçada de la Torre Cendrera, però ha valgut la pena.

Per tornar des de Can Coll hem agafat el sender que surt des del llac de Can Coll, també paral·lel al camí de Can Codina però per l’altra banda al que hem agafat al començament. Aquest és el camí que nosaltres anomanem cucu…

Resum
Distància: 19,11 km
Altura guanyada: 387 m
Temperatura mitja: 8,3°C
Temps total: 3:07:39
Temps en moviment: 1:47:33
Velocitat mitja: 6,1 km/h
Velocitat mitja en moviment: 10,7 km/h

Maillot Salsa Dia de los Muertos

Reconec que sóc una mica friki amb els maillots i més en particular amb els Salsa Cycles

Sense fer falta gaire els llums, van canviar l’hora la nit de dissabte, sortim de Cerdanyola del Vallès per l’Aqüeducte i la pista de Can Catà. Cap amunt, passem per Can Lloses. En Carles ha agafat el cap del grup i ha començat a tirar ben fort i ha deixat, quines coses, un munt de cadàvers darrere seu per després deixar-nos i anar a casa a agafar la flaca… “que si la direcció, que si es mou…” Quan arribem a la Carena, agafem la Ctra fins al Forat del Vent (Portell de Valldaura) i anem fins al Coll de l’Erola.

Collserola, baixant a Sant Medir

Collserola, baixant a Sant Medir

Des d’aprop de Sant Medir fem la pujada a Can Puig, és coneguda per la Ciudad de los muchachos. La pista, que és al començament de terra per canviar després a asfalt, ens deixa a la Ctra de l’Arrabassada al costat de l’entrada de Can Ribes. La pujada de Can Puig és llarga, plena de corbes en paella i amb trams amb un desnivell considerable.

Can Puig - Ciudad de los muchachos

Baixem per la Ctra l’Arrabassada i baixem per l’Urbanització Sol i Aire i per pista a Can Borrell. Arribem a la Ctra, Can Coll i Cerdanyola de nou.

Dues vistes més del maillot…

Maillot Salsa Dia de los Muertos (esquena)

Maillot Salsa Dia de los Muertos (detall)

Resum
Distància: 30,47 km
Temps total: 3:25:57
Temps en moviment: 2:01:07
Velocitat mitja: 8,9 km/h
Altura guanyada: 642 m
Temperatura mitja: 16,7°C
Velocitat mitja: 8,9 km/h
Velocitat mitja en moviment: 15,1 km/h

Quedem a Canaletes el Carles, Juan Carlos i jo i fem el primer cafè pensant en la ruta. Ens muntem a la bici amb la idea de fer el mateixos senders que vam fer fa dos diumenges.

Quan arribem a la carretera de l’Arrabassada surt el comentari d’un sender que tots tres coneixíem i que d’alguna manera teníem bon record. A aquest sender ja li havíem fet referència al Novembre del 2009 en aquest bloc, com passa el temps… a l’entrada de ‘La más larga del mundo’, com li agrada anomenar-la al Vicente

No ens ho pensem dos cops i deixem de banda el pla d’anar a l’altra banda de Collserola. Decidim agafar el sender anomenat. Quan sortim del sender veiem que a la zona hi ha una batuda de senglars, però (uf!) era ahir el dia de la caça del porc… Després, anem fent enllaçant senders i fent parades per xerrar. Ha estat una sortida tranquila i diferent a les que porto en aquest any. Per poc no hem estat més temps aturats que muntats a la bici

Quan arribem a Can Coll ens trobem al grup de Mas Rampinyo esmorzant (paradeta, cafè i xerrada) i a la sortida del berenador ens trobem un grupet i entre ells el Iván (que hem compartit el Turó de l’Home d’aquest any) i fem petar també la xerrada

Dades
Temps total: 03:58:50
Temps en moviment: 02:13:09
Distància: 27,29 km
Altura guanyada: 686 m

Mapa de la sortida 110213_collserola_lligant_senders

Al Turó de Ca n'Oliver - Vigia de Can Coll

Quan arribo al pont de la B20 he trobat que estava en Joan B i l’Armand que han vingut per acompanyar-nos. Ens ajuntem un grup de set i tirem cap a Torre Baró per pujar a Collserola. Ricard, Jose, Juanan i Dani que s’ha confós de pont de la B20 i té el primer calentón abans de començar la ruta. Fa molt de temps que només tenim notícies d’ells via telemàtica i entre anècdota i xerrada anem fent via. Sobretot m’han cridat l’atenció les competicions d’enduro d’en Joan i tot el que m’explicava l’Armand de les Brevet. Les Brevet són proves de gran fons en carretera que tenia jo com un possible objectiu per aquest any.

Avui, tots hem conegut com a mínim un nou sender. Ha estat la sortida perfecte. Una mica de calor, un cafè, ningú ha pres mal però hem tingut caigudes, una punxada i un problema tècnic a la bici de l’Armand. Ens ha donat temps per perdre’ns i tot

No os oblideu de passr pels blogs dels companys de ruta:
SALIDA CON LOS MORTIROLOS d’Endurero atípic
Collserola la contra. d’en Ricard

Quan arribo a la cruïlla de la Ctra del Cementiri amb la N150 em trobo un grupet de ciclistes. Precisament són els que un dia vaig veure que al maillot portaven un nom ben xulo zigazaga, però acabat en info… Xarrem una mica i els envio cap al Torrent d’en Tapioles per tornar al Besòs, esperant que les obres del tren d’alta velocitat els permeti baixar a la llera. La seva web: zigazaga.info

zigazaga_info

Arribem al Coll de la Ventosa i el Joan ens mostra la trialera del dipòsit. Una mica complicada, però molt maca. El final d’aquest sender ens deixa a la pujada dels Leprosos (Hospital de Sant Llàtzer, Can Masdéu) i pugem per asfalt per la Ctra Alta de Roquetes.

Des de la Ctra surt un sender que passa per la Font de Santa Eulàlia i que ens deixa un altre cop al Coll de la Ventosa i tirem pel Matamachos i el Rompechulos. Baixem per Pitufos i fem unes voltes, ens perdem i visitem l’entorn de la Font de Sant Pau i finalment arribem a Can Coll.

A Can Coll arreglem una punxada, prenem un cafè i anem cap al Vigia de Can Coll, al Turó de Ca n’Oliver, i baixem pel sender. Tornem per Can Lloses i la Ctra del Cementiri fins al Coll de la Ventosa un altre cop.

Després, baixada pel sender del Cementiri, Can Cuiàs i Ctra del Cementiri.

Dades
Temps total: 05:05:33
Distància: 38,76 km
Alçada guanyada: 998 m
Temps en moviment: 03:24:25
Temperatura
Temperatura mitja: 11,6 °C
Temperatura mínima: 9,0 °C
Temperatura màxima: 17,0 °C

Com que l’objectiu és fer un munt de quilòmetres pretenc evitar en la mida que puguem els senders per no estar-nos tot el dia a la bici. Però evitant l’asfalt tant com es pugui.

Començo a la Ctra del Cementiri de Collserola i agafo en direcció a Cerdanyola per la pista que passa paral·lela a l’autopista C-58. Pujo per la pista que passa per sota de l’Aqüeducte i vaig cap a Can Coll i segueixo travessant la Ctra i segueixo per la pista fins a Can Codonyers. Des d’aquí, passo per un tram de pista que és desconegut per a mi (tant a prop de casa), per Torre Cendrera i que em porta al Turó de Torreferrera (al final de Pitufos, vamos ). Passo per Can Borrell i cap al Pi d’en Xandri.

A partir del Pi d’en Xandri tinc la primera sortida dels plans. Haig de reconèixer que, primer, no soc cap crack de la navegació amb Gps i he tornat de nou a la pista. Segon, quan he agafat de nou el camí, aquest estava llaurat i he hagut de fer un bon tram baixat de la bici

Surto a la pista al costat del Turó de la Torre Negra i em toca fer un bon tram d’asfalt, pista d’urbanització sense asfaltar o carrers en contra direcció. Malament. Hauré de modificar totalment aquest tram, evitant tot el que pugui la part nord de la serra que pertany a Sant Cugat doncs està plena de construccions

Quan ja surto de l’asfalt entro per un sender que després es converteix en una petit corriol i una pista. Però aquí comença el millor de la ruta, per la Serra d’en Rabassa, el camí de Can Monmay i la pujada al Puig Madrona. La pujada al Puig Madrona és dura però es pot fer a pedals, tot i que està una mica trencada, i encara que la volta s’ha de fer repetint un tram és molt recomanable.

D’aquí al poble de El Papiol és tot baixada, però de veritat, per pistes en bastant bon estat i travessant durant uns pocs metres el Cementiri Parc de Roques Blanques. Vist com estan les pistes d’accés, em pregunto si els visitants no hauran de deixar el Ferrari a casa i haver de venir el dia de Tots els Sant en el SUV…

Deixo El Papiol a l’esquerra, a l’altra banda del Torrent de Balzac, i seguint la pista arribo a l’estació de tren que hem portarà de nou a Montcada.

Fa molts anys vaig fer una ruta començant al tren fins a Rubí i pujant al Puig Madrona. Tenia ganes de tornar a passar per allà…

Dades
Tiempo: 03:30:24
Tiempo en movimiento: 02:52:04
Distancia: 35,91 km
Temperatura media: 16,2 °C
Elapsed Time: 03:30:24
Velocidad media: 10,2 km/h
Avg Moving Speed: 12,5 km/h
Altura ganada: 845 m
Altura perdida: 928 m
Altura mínima: 53 m
Altura máxima: 352 m

A la part baixa de Collserola vam trobar molta aigua

Ara agafem la pista del Torrent de Can Codina i agafem el sender del Cucu fins al petit llac de Can Coll. Pugem per la pista que passa per Can Cerdà fins a la Font dels Caçadors. D’allà agafem la pista dels Caçadors (aquest nom ho és per a nosaltres) que ens portarà a Can Valldaura. Aquesta pista és bastant dura pel desnivell però molt maca.

Pugem un tros de la Carretera BV-1415 i al Portell de Valldaura a on ens acomiadem de tres components del grup. Baixem pel sender paral·lel de la pista de la Serra d’en Fotja. Aquest sender torna a estar més o menys transitable després de la ventada del Gener del 2009. Després d’un tram de pista agafem un altre sender paral·lel a una pista, aquest cop per la Serra d’en Masferrer per agafar un sender que ens durà al torrent de Can Codina de nou. Anem a Can Coll pel sender antic i pugem al Vigia de Can Coll (puig de la Guàrdia) per a baixar el sender. La tornada la fem per Canaletes.

Mapa de la sortida del 21 de Febrer

Distància recorreguda: 42,97 quilòmetres
Altitud mín: 12 metres, màx: 352 metres
Desnivell acum. pujant: 828 metres
Grau de dificultat: Moderat
Temps: 4 hores 38 minuts
Temps en moviment: 3 hores 13 minuts

100221 Serra Marina – Collserola i la pujada dels Caçadors

Agafem la Ctra de la Vallençana fins al Coll. Agafem un sender que ni puja ni baixa i després per la pista de ciment que va per la carena anem fins al Coll de les Ermites. Des del Coll agafem una pista de manteniment d’una torre d’alta tensió que continua per un sender que ens deixa, amb un tram de bona pendent de nou a la pista i baixem fins al Parc Europa per l’Avinguda Ramon Berenguer IV.
Arribem a Potosí i tornem endarrere per agafar el Pont que ens porta al Passeig de Santa Coloma i la Trinitat Nova.

Entrem pel Camí de les Quatre Estacions a Collserola i al barri de la Torre del Baró. Després el Carrer Capçanes ens duu fins al Mirador de la Torre del Baró. Continuem amunt i al Coll de Roquetes agafem un sender tècnic i divertit que ens porta al Coll de Canyelles. Hi han dos passos una mica complicats, amb unes arrels cap al mig del sender i les pedres de l’arribada.

Des d’aquí agafem la pista amunt fins al Turó Blau i després fins al Turó d’en Segarra. Baixarem (ho intentarem) per la trialera de Les Antenes. El primer tram, fins als eucaliptus al Turó Sul és complicat però assequible. Després, a partir del pal de telèfons (o de llum jo que sè ) el sender és complica bastant. Acabem a la plana del Coll de la Ventosa per sobre de Leprosos.

Baixem pel sender que passa per la Font de Santa Eulàlia i enllaçem amb un altre que ens deixa a la Ctra de Roquetes. Uns pocs metres a la dreta surt el Camí de Sant Llàtzer, que passa per l’Hospital de Sant Llàtzer (l’antiga leproseria de Barcelona) i Can Masdeu fins al Coll de la Ventosa. És la pista que tothom coneix per Leprosos.

Agafem ara la pista del Camí de les Aigües i el sender pel Cementiri i Can Cuiàs mort al Bosc de la Qüestió. Ara ens toca la pujada dels dipòsits, curta però duuuura, i tirem cap a Can Cuiàs i la Serra de Na Joana, a on pugem pel sender del GR92 i després fem el sender que va per la Serra de Na Joana fins a la Riera de Sant Cugat. D’aquí a la Ctra de Sabadell N150 i Montcada de nou.

Dades:
Distància recorreguda: 29,1 quilòmetres
Altitud mín: 4 metres, màx: 321 metres
Desnivell acum. pujant: 825 metres
Grau de dificultat: Moderat
Temps total: 3 hores 58 minuts
Temps en moviment: 2 hores 28 minuts

Descarrega aquesta ruta en format GPX (GPS Exchange Format) que pots carregar al teu receptor GPS

1. Del Coll de Canyelles al Coll de Roquetes. Es pot fer en els dos sentits (pujant i baixant). És un sender senzill però molt maco, que té un parell de passos una mica complicats:
- A la sortida del Coll de Canyelles, just al principi si la fem de baixada ens trobarem uns esglaons de pedres superables però punyeteros. Si el fem de pujada potser ens costarà més.
- Al mig del sender ens trobarem unes arrels.

2. Del Turó d’en Segarra a la porta del darrera de la Clínica Stauros. Trialera amb molta pendent i el terreny molt trencat fins a entrar en un grup de pins on es modera. A partir d’aquest punt és un sender una mica tècnic.

3. Del Turó de Roquetes al Coll de Roquetes. Trialera que té un parell de punts una mica complicats. Encara que té uns trams planers, quan baixa ho fa en picat i sobre pedres en punta que impressionen.

4. Sender per darrera del Cementiri i Can Cuiàs Mort. Aquest sender està comentat en aquesta entrada, l’agafo de tornada per anar de nou a Montcada.

Descarrega aquesta ruta en format GPX (GPS Exchange Format) que pots carregar al teu receptor GPS

Sortim de Montcada per la Ctra de la Vallençana a buscar els companys a Potosí. Tornem a Montcada pel riu i entrem a Collserola per la Riera de Sant Cugat al costat de la Ctra N150. A l’alçada de Montflorit deixem la riera i entrem per un sender a la pista que porta de Can Coll a Can Codonyers.

Passada la masia de Can Coll agafem un sender molt divertit que ens porta a la Institució Montserrat Montero. Agafem la Ctra durant un moment i prenem la pista que ens porta a Can Borrell, el punt de trobada amb javier i els seus companys. Amb bon ritme agafem la pista en direcció Sant Medir i quan hem de prendre el sender que ens ha de portar a l’inici del sender Pitufos ens perdem quatre companys durant gairebé 20 minuts i definitivament a Titón, que s’en torna a casa Quan ens posem en marxa pel sender veiem que és senzill i molt més agradable que la pista (com sempre, no?)

Baixem Pitufos i a l’arribar a la pista de Can Borrell (Coll de la Torreferrera) i ens acomiadem dels nostres nous amics.

Tornem per la pista i per senders fins a Can Coll. Per tal d’evitar la Pedalada de Nou Barris fem el camí de tornada per la Riera de Sant Cugat.

La d’avui ha estat una sortida que exemplifica clarament en que consisteix el Caos Zigazaga. Hem perdut un company i hem fet la meitat (o menys) de la ruta programada. Això sí, estic content de com hem estat fins a arribar a Can Borrell i Sant Medir i com de divertit ha estat el cafè a Can Coll.

Descarrega aquesta ruta
- En format GPX (GPS Exchange Format) que pots carregar al teu receptor GPS

Al Gps no l’he posat piles alcalines i comença a fallar al poc. Parem a canviar les piles i aprofitem per fer un café

L’objectiu de la sortida d’avui és trobar el sender que Vicente’s anomena “La más larga del mundo” que està fora dels nostres límits; més enllà de Can Borrell…

Entrem a Collserola per la Ctra del Cementiri i ens desviem a la dreta per la pista per agafar el sender en pujada del Gr92 per la Serra de na Joana. La nostra direcció és Can Coll i agafem un sender-trialera que ens durà a una pista pel Bosc de Canaletes fins al Torrent de Codina.

Agafem el camí de Can Coll i en una corba amb bancs de formigó ens desviem per prendre el “sender del cucu” que ens porta fins al llac de Can Coll. Sortim a la Ctra d’Horta de pujada fins a la pista de Can Borrell. A l’arribar a Can Borrell prenem la pista del Pantà i del grup de cases Sol i Aire. Pugem fins a la Ctra de l’Arrabassada i baixem fins a l’entrada molt tancada d’un sender que ens porta a “La más larga del mundo”.

“La más larga del mundo” és un sender que surt de la Ctra de l’Arrabassada pel Torrent de Can Gordi que ens porta fins al Turó de la Torre Negra. Una mica de pista i agafem un sender que passa pel davant de Can Gordi i torna al Torrent de nou fins a trobar el Torrent de la Torre Negra i d’aquí al Pi d’en Xandri.

Tornem a Can Borrell, i per la Ctra passem per Can Coll i arribem a la Riera de Sant Cugat fins a la Ctra de Cerdanyola i la Ctra N150.

Aquestes són les dades del track:
Distància recorreguda: 27,07 quilòmetres
Altitud mín: 60 metres, màx: 349 metres
Desnivell acum. pujant: 576 metres, baixant: 614 metres
Grau de dificultat: Moderat
Temps: 2 hores 58 minuts

Descarrega aquesta ruta
- En format GPX (GPS Exchange Format) que pots carregar al teu receptor GPS i en format KML de Google Earth

Descarrega només el tram corresponent al sender “La más larga del mundo” o “Sender de Can Gordi”. Del track original… encara que no recordo d’on el vaig treure
- En format GPX (GPS Exchange Format) que pots carregar al teu receptor GPS