M’ha agradat la pujada però, i pot ser per les hores en que acostumo a sortir, he trobat molt de trànsit fins a gairebé el Restaurant Can Jonc. Però a partir d’aquest punt molt bé. Quan em faltava un quilòmetre se m’ha posat a roda un ciclista i m’ha fet gràcia veure com anava amb una cadència molt més dura que jo. Jo anava gairebé amb tot posat amb una cadència de 80 pedalades i ell potser a 50… ell es posava dempeus i jo assegut del tot.

La baixada estava molt mullada per la pluja d’aquesta nit i, a un parell de corbes, he hagut de fer una frenada de valent al no conèixer la carretera. Després he continuat un tram només per la Ctra de La Roca perquè l’he deixat per tornar per les Rondes de Mollet.

Dades
Temps total: 02:15:33
Tiempo: 02:01:13
Distancia: 49,30 km
Temperatura media: 12,4°C
Temps en moviment: 01:53:39
Velocidad media: 24,4 km/h
Avg Moving Speed: 26,0 km/h
Velocidad máxima: 53,1 km/h
Altura guanyada: 449 m
Altura mínima: 23 m
Altura màxima: 285 m

Surto de l’Eixample en direcció a Vallvidrera per l’Avinguda de Sarrià. Agafo la Ctra de Vallvidrera i començem amb una rampa de les dures. Molt de trànsit fins a l’entrada de Vallvidrera, moment en que prenc la Ctra que porta a Molins. Aquesta carretera és la més maca de Collserola. Poc trànsit i estreta. La carretera baixa i puja, amb descansos, pujades i més baixades. No és un Coll com el de l’Arrabassada, El Forat del Vent o La Ventosa (les seves carreteres germanes a Collserola).

Quan arribo a Sant Bartomeu de la Quadra agafo un carrer per on passa l’autobús urbà de Molins i el segueixo. El carrer es converteix en la Carretera de La Rierada, baixa molt, estreta… fins que arribo abaix i toca començar a pujar en direcció a La Floresta.

Hi han, segons recordo, quatre rampes per sobre del 15% des de que he començat a pujar quan he arribat a La Rierada. Rampes molt dures però que no es fan gaire llarges.

Primera de les rampes de La Rierada

Quan arribo a La Floresta les cames em fan mal. Arribo a la Via Augusta (per tal d’evitar la Ronda perquè està prohibida als ciclistes) i travessant Cerdanyola arribo a Montcada.

Dades:
Tiempo total: 01:50:44
Tiempo en movimiento: 01:43:30
Velocidad media: 20,8 km/h
Avg Moving Speed: 22,2 km/h
Velocidad máxima: 56,2 km/h
Temperatura media: 35,6 °C
Altura ganada: 689 m
Altura máxima: 408 m

Ermita de Sant Pere de Reixac

Sortim de Potosí pel riu Besòs amb la intenció de pujar per Sant Cebrià de Cabanyes. En comptes de fer-ho per la llera del riu (com és habitual) ho fem per la Ctra de la Roca. Pugem per la pista que passa per davant de la central elèctrica i les Vinyes de Can Torres. Agafem a la dreta en direcció a Can Torres i Sant Cebrià de Cabanyes. Passem pel costat de l’entrada de Cant Torrent Vell entre vinyes fins a arribar a Mas Lombard. Entrem entre les cases durant un tram i agafem una pista a la dreta que ens portarà a un altre part del veïnat i després al Seminari, al Coll de La Conreria (o de Montalegre). Anem fins a la base del Turó de Galceran, agafant la pista que porta al vigia directament i just a la primera corba agafem un sender curt i molt tècnic en baixada. Fem la volta al Turó del Reig per la banda de la dreta i tornem al Seminari. D’allà anem cap al vigia per pista i senders, pels colls de Fra Rafel i el de la Jeia d’en Pujol. Un cop a la Coscollada baixem, per pista (hi ha un sender tècnic però avui està tot molt mullat) fins al Coll de Lliçà a on agafem un sender en direcció al sender de la Cantera de la Malesa fins a l’Ermita de Sant Pere de Reixac, des d’on continuem fins a la Masia Reixac per una pista molt divertida. Tornada per la Ctra de la Roca.

Dades
Distància recorreguda: 34,86 quilòmetres
Altitud mín: 10 metres, màx: 463 metres
Desnivell acum. pujant: 632 metres
Grau de dificultat: Moderat
Temps: 3 hores 49 minuts
Temps en moviment: 2 hores 33 minuts

‘Esportista complert’ Joan Muñoz és un montcadenc de 38 anys a qui li agrada fer esport pel seu compte. No pertany a cap club ni té cap tècnic personal, però s’ha marcat uns entrenaments que segueix estrictament cada dia. El seu objectiu és ser un home de ferro, un somni que li agradaria complir quan arribi als 40. Aquesta temporada ha estat segon del rànguing català d’independents i el 33è de la general. Els homes de ferro són aquells que són capaços d’acabar l’Iron-Man, la prova més dura de la triatló, que consisteix a nedar 3.900 metres, a recórrer 180 quilòmetres en bicicleta i fer una marató (42 quilòmetres corrent). I tot això, com diuen els que estan ficats enaquest món, ‘non stop’, és a dir, sense parar: sortir de l’aigua, agafar la bici, fer el recorregut, deixar la bici i posar-se a córrer. Una altra de les il·lusions d’en Joan és que a Montcada sorgís un grup de persones amants de la triatló per compartir experiències.

“Podríem fer un front comú de triatletes montcadencs”

Per què ets triatleta?
Sempre m’ha agradat fer esport. Als 15 anys ja anava amb el Centre Excursionista de Montcada, el Cim, a fer escalada, sortides en BTT, a caminar. Per mantenir-me en forma feia també natació, corria, anava en bici. Fa 10 anys, el meu germà em va regalar un llibre que parlava de la triatló. Em va captivar i, des de llavors, hi estic vinculat.

Què s’ha de fer per ser un triatleta?
Qualsevol pot ser un triatleta. Es veu molt difícil, però tot depén de com t’ho prenguis. La triatló més senzilla, que la pot fer tothom, és de 750 metres nedant, 20 quilòmetres en bici i 5 corrent. En total, en una hora i mitja està llesta. Només cal ser constant en els entrenaments.

Són molt durs?
Has d’entrenar dos o tres dies cada esport al voltant d’una hora o una mica més. I en el teu cas té molt de mèrit perquè no pertanys a cap club. Tinc sort que treballo en torn de matí i tinc les tardes lliures per entrenar.
Ho faig tot pel meu compte i em preparo el plàning que penso que m’anirà millor. Sóc autodidacta al 100%.

De les tres disciplines, quina és la que més t’agrada i la que menys?
M’agraden totes però, per a mi, la més dura és la cursa a peu perquè arribes molt cansat. El més divertit és anar en bici.

La temporada de triatló comença al maig i acaba a l’octubre. Quantes proves en fas?
Aquest any n’he fet totes les puntuables, una dotzena. Normalment són cada quinze dies, però hi ha un cap de setmana que participes a la de Banyoles el dissabte i el diumenge a la de Collserola. Acabes esgotat però, sobretot, esgotat psicològicament, perquè has de lluitar per mantenir la motivació. En els entrenaments també és molt important seguir amb la mateixa il·lusió per poder superar-te.

Quin balanç fas de la temporada d’enguany?
Vaig ser el segon del rànquing català d’independents i el 33 de la general. M’hauria agradat quedar més amunt però al final de la temporada la gent apretava molt. Haig de millorar sobretot en natació, haig de nedar més ràpid.

Quins objectius t’has marcat per a l’any vinent?
M’agradaria començar a provar les triatlons de mitja distància perquè el meu somni és fer algun dia l’Iron Man. A veure si ho aconsegueixo abans d’arribar als 40. Seria una bona manera de celebrar el canvi de dígit

Vols ser un ‘home de ferro’?
Sí, ho vull intentar. Diuen que el més dur de l’Iron Man són els entrenaments perquè quan arriba el dia de la cursa has d’anar a passar-t’ho bé. El meu problema són les lesions perquè tinc unes molèsties cròniques al tendons que m’impedeixen entrenar el que voldria.

No t’ha passat mai pel cap deixar-ho i no tornar a fer una triatló?
Sí, quan arribes a la meta molt cansat o quedes molt enrera a la classificació dius que ja no tornaràs més. Però als dos dies ja se m’ha oblidat i estic mirant el calendari de les proves per apuntar-m’hi a la propera. És una activitat que crea adicció, no la pots deixar.

Ens podries explicar alguna anècdota? Per exemple, se t’ha punxat la roda de la bici alguna vegada durant una cursa?
No he punxat mai, però em va passar una altra cosa més divertida, per dir-ho d’alguna manera. Se’m va trencar el seient i es va quedar a la posició més baixa.

I vas abandonar.
No (riu), aquesta paraula no està contemplada al meu diccionari. Vaig continuar pedalant tocant-me els genolls al manillar, imagina’t quina fila, però vaig acabar.

T’agradaria que a Montcada hi hagués un club de triatló?
Sí. Un club potser és més complicat, però sí que podríem formar una mena de grup de persones aficionades a aquest esport per explicarnos les nostres experiències i compartir entrenaments. Animaria a fer un front comú perquè cada vegada hi ha més triatletes.

Avui hem tingut inèdita d’entrada per la Ciutat Meridiana, creuant el Besòs i travessant el barri de Can Sant Joan. Comencem a pujar pel costat del camp de futbol i per la pista del Torrent de la Font Moguera. Després s’agafa un sender fins a un aparcament. La foscor de la primera hora m’ha fet badar i hem hagut de fer un tros per carrers en contra direcció (anarquia).
Les pujades de les pistes d’entrada per aquesta banda, tot i estar en bon estat per falta de plujes, són de les que et deixen sense alè. Fins als límits del Cementiri de Collserola anem combinant carrers, pistes i pistes de ciment.

Arribem a les pistes del Bosc de la Qüestió fins al Coll de la Ventosa pel Passeig de les Aigües. Abans rebem una trucada de l’Hada per preguntar-nos a on som (desordre). Passat el Forat del Vent agafem un sender amb intenció d’enllaçar-la amb un altre, tots dos per la Serra d’en Ferrer, fins a gairebé Can Catà. Tornem a rebre una trucada de l’Hada (garbuix) per dir-nos que ens espera a la cruïlla de Can Coll amb intenció de fer el sender del Vigia de Can Coll. Això mola!

Arribem a Can Coll i pujem al Puig de la Guardia. Un cop allà agafem aire admirant el Poblat Ibèric Ca n’Oliver i agafem el sender cap avall. Tothom queda content de la baixada, que ha hagut de ser modificada per alguns arbres caiguts a la ventada del Gener. Es pot fer sense problemes, però ens hem perdut el final, el que li donava el punt de pebre a la baixada.

Ens acomiadem d’en Titón i tornem a Can Coll a fer un cafè, s’en va l’Hada i anem a veure com està el ventisquer de Montflorit i mirar si es pot tornar a baixar els senders d’aquella banda de la Serra. Però resulta que està igual que el vam trobar el 22 de Març. Una pena, doncs hem hagut de baixar per pistes fins a la Riera de Sant Cugat.

Descarrega aquesta ruta
- En format GPX (GPS Exchange Format) que pots carregar al teu receptor GPS i en format KML de Google Earth

Distància recorreguda: 41,26 quilòmetres
Altitud mín: 16 metres, màx: 286 metres
Desnivell acum. pujant: 710 metres, baixant: 702 metres
Grau de dificultat: skill Moderat
Temps: 4 hores 13 minuts

Avui ha estat un dia caòtic, anàrquic, desordenat, garbuixat, dels zigazaga. Un altre i van… un de cada dos, potser? La veritat és que la intenció de comprar-nos un dels models de maillots Rock Racing ens venien al pel , encara que no era aquest model doncs el xinés no el tenia:

De fet, el track surt de Montcada i Reixac, però la ruta podríem comptar que la fem des de Potosí a Santa Coloma. Anem pel lateral del riu Besòs fins a arribar a Montcada i travessem el riu Ripoll pel Pont dels Germans. Travessem el barri i el Polígon de Pla d’en Coll per agafar la pista que porta a Can Rocamora per sota de la C17 i la via de tren de Puigcerdà. Passem per la Masia de ca n’Albinyana (pràcticament en runes) i els plans de Reixac. Tot evitant al màxim l’asfalt.

Al arribar a Santa Perpètua de la Mogoda passem la via i baixem pel camí de la Granja fins a la Riera de Caldes. Passem a l’altre costat de la riera i anem fent via travessant el Parc del Tren de Palau o Parc de l’Hostal del Fum. Tornem a l’altre banda de la riera a l’alçada del nucli de Palau de Plegamans. Travessem el nucli i continuem riera amunt fins al Bosc de la Torre Marimon de Caldes de Montbui, a on un cop passat tornem endarrere per passar per davant de la Torre. Continuem per asfalt fins al Polígon Industrial el Pinatar, a on per una pista estreta deixem Caldes per anar a Sentmenat, entrant pel Polígon Mas d’en Cisa.

Parem a fer un cafè a un forn de la Ctra de Terrassa C1415a i tornem cap al Besòs pel Camí Ral de Barcelona, una pista molt ampla que deixem per passar pel costat de Can Clapers i Can Costa. Seguim per pistes molt amples, travessant la Ctra de Granollers a Sabadell C155 fins a la Riera de Caldes de nou. Aquí agafem una pista que puja de cop pels Plans de Ca n’Oller i pel camí Vell de Polinyà a Ripollet. Al Arribar a la Ctra de Sabadell fem un tram baixats de la bici per la vorera de la Ctra fins a la rotonda a on agafem el Camí Vell de Ripollet a Santa Perpètua de la Mogoda. A l’arribar a l’alçada de Can Cabanyes entrem a la zona del Mas Duran i d’aquí al Riu Ripoll de nou.

Distància recorreguda: 58,06 quilòmetres
Altitud mín: 19 metres, màx: 257 metres
Desnivell acum. pujant: 562 metres
Grau de dificultat: Moderat
Temps total: 3 hores 47 minuts
Temps en moviment: 3 hores
Finalitza al punt de partida (circular): Sí

M’apropo a Potosí i tornem a fer el camí que he fet jo fins al Coll. Pugem al dipòsit i baixem pel sender que porta a la font dels Castanyers.

Quan arribem abaix agafem la pista a la dreta i ens passem pel Seminari i al Turó de Galceran per Les Vinyes (guapa la pujada). A la baixada perdem al Jose i una estona esperant i un SMS que ens arriba dient-nos que continuem… A Montornès tenien muntada una caminada popular i una pedalada per la zona.

Baixant el senderillo Juanro ell mateix doblega la patilla del canvi; per sort, podem continuar i decidim fer-ho per la pista. Passem per la Font de La Mercé i baixem per una variant per Ctra que ens porta a la Ctra de La Roca fent una mica de volta. Agafem el Besòs i cap a Montcada a fer un cafè.

Distància recorreguda: 46,52 quilòmetres
Altitud mín: 11 metres, màx: 474 metres
Desnivell acum. pujant: 973 metres
Grau de dificultat: Moderat
Temps: 3 hores en moviment
Finalitza al punt de partida (circular): Sí

Descarrega aquesta ruta
- En format GPX (GPS Exchange Format) que pots carregar al teu receptor GPS i en format KML de Google Earth

Avui he sortit amb la rígida i pensant en les sensacions haig de dir que per pujar és mooooolt millor. Però que per baixar em quedo amb la meva doble. Probreta

El vídeo següent és d’una baixada de napsitre (Alex) pel sender de la Font dels Castanyers.

Al Gps no l’he posat piles alcalines i comença a fallar al poc. Parem a canviar les piles i aprofitem per fer un café

L’objectiu de la sortida d’avui és trobar el sender que Vicente’s anomena “La más larga del mundo” que està fora dels nostres límits; més enllà de Can Borrell…

Entrem a Collserola per la Ctra del Cementiri i ens desviem a la dreta per la pista per agafar el sender en pujada del Gr92 per la Serra de na Joana. La nostra direcció és Can Coll i agafem un sender-trialera que ens durà a una pista pel Bosc de Canaletes fins al Torrent de Codina.

Agafem el camí de Can Coll i en una corba amb bancs de formigó ens desviem per prendre el “sender del cucu” que ens porta fins al llac de Can Coll. Sortim a la Ctra d’Horta de pujada fins a la pista de Can Borrell. A l’arribar a Can Borrell prenem la pista del Pantà i del grup de cases Sol i Aire. Pugem fins a la Ctra de l’Arrabassada i baixem fins a l’entrada molt tancada d’un sender que ens porta a “La más larga del mundo”.

“La más larga del mundo” és un sender que surt de la Ctra de l’Arrabassada pel Torrent de Can Gordi que ens porta fins al Turó de la Torre Negra. Una mica de pista i agafem un sender que passa pel davant de Can Gordi i torna al Torrent de nou fins a trobar el Torrent de la Torre Negra i d’aquí al Pi d’en Xandri.

Tornem a Can Borrell, i per la Ctra passem per Can Coll i arribem a la Riera de Sant Cugat fins a la Ctra de Cerdanyola i la Ctra N150.

Aquestes són les dades del track:
Distància recorreguda: 27,07 quilòmetres
Altitud mín: 60 metres, màx: 349 metres
Desnivell acum. pujant: 576 metres, baixant: 614 metres
Grau de dificultat: Moderat
Temps: 2 hores 58 minuts

Descarrega aquesta ruta
- En format GPX (GPS Exchange Format) que pots carregar al teu receptor GPS i en format KML de Google Earth

Descarrega només el tram corresponent al sender “La más larga del mundo” o “Sender de Can Gordi”. Del track original… encara que no recordo d’on el vaig treure
- En format GPX (GPS Exchange Format) que pots carregar al teu receptor GPS

Primer de tot hem sortit de Montcada amb direcció a Potosí. Per la Ctra de la Vallençana, Camí de Can Mas, Sant Jeroni… baixada amb preses…

Sortim de Potosí i enfilem la Serralada Marina pel Carrer Juli Garreta i, per sobre del Cementiri (avui és Tot Sants) arribem a la pista de la Font de l’Alzina. Camí dels Minerals i després de pujar per pista fins als començament dels esglaons del Gr92 que pugen al Puig Castellar baixem pel sender que ens porta a sobre de la Torre dels Frares. Un bonic sender que podríem anomenar Jose per celebrar l’estrena.

Entrem de nou a la muntanya després de travessar la Ctra de la Vellençana pel sender del Galgo, un bonic i curt sender al mig del bosc que de pujada té una entrada tècnica i un desnivell “adequat”. El nom és perquè avui ha estat el segon cop que un gran galgo ens ve a saludar aquí. Fins que la señora ha agafat el gos i se l’ha ficat a casa…

Hem agafat la pista que bordeja el Turó d’en Rata i hem passat per Can Piqué en direcció a l’Ermita de Sant Pere de Reixac. Just abans d’arribar hem passat la cadena del Camí de Vilatort i hem agafat el sender de la Cantera just entrar-hi. De pujada, aquest sender de pujada és ciclable en un 60% pel nostre nivell

Arribem al Coll de Lliçà a ons trobem als amics del BttBadalona. Vigia i cap al Seminari, però girarem pel Gr92 en direcció a Can Ruti per agafar després el sender per les Roques de Poca Roba fins a la Font de l’Amigó. Baixem el Torrent i a l’arribar a la Ctra de la Vallençana tirem amunt en direcció a Montcada de nou.

Distància recorreguda: 37,79 quilòmetres
Altitud mín: 13 metres, màx: 465 metres
Desnivell acum. pujant: 1.103 metres
Grau de dificultat: Moderat
Temps: 4 hores 19 minuts

Descarrega aquesta ruta
- En format GPX (GPS Exchange Format) que pots carregar al teu receptor GPS
- En format KML de Google Earth

Amunt cap al segon vigia (La Coscollada de l’Amigó) i cap al Seminari. Baixem un tram de Ctra per agafar una pista que passa pel mig del veïnat i passem el Turó del Reig. Seguint el Gr92, passem per sota del Turó de Galceran, Alella Parc i Coll de Font de Cera.

Per pistes molt amples passem pel Turó de Can Colomers i Sant Mateu, Cal Bernadó i el Turó de Pedrella i La Roca d’en Toni.

A l’arribar a Coll de Porc a on deixem el desviament a Sant Bartomeu de Cabanyes per continuar per la pista a la dreta.

Deixem la pista al Coll de Gironella i al poc agafem un sender molt maco, tècnic a vegades pujant i a moments baixant. Durant un tram, però, ens fa baixar de la bici.

Ataquem el Castell de Burriac pel nord i arribem més o menys sencers. Un entrepà, fotos i arreglem dues punxades quan arribem a la pista.

A la tornada, el sender pel que ens porta en Nico ens fa baixar de la bici a una llarga pujada fins que arribem a la pista que ens durà a Coll de Porc de nou.

A la cruïlla de Can Boquet agafem a mà dreta una pista molt maca que baixa pel Torrent d’en Cuquet (o de Can Maimó) fins al Golf de Vallromanes. Ctra fins a Vilanova i Ctra de La Roca fins a Montcada.

Dades:
Distància recorreguda: 67,75 quilòmetres
Altitud mín: 12 metres, màx: 452 metres
Desnivell acum. pujant: 1.655 metres
Grau de dificultat: Moderat
Finalitza al punt de partida (circular): Sí

Descarrega aquesta ruta
- En format GPX (GPS Exchange Format) que pots carregar al teu receptor GPS
- En format KML de Google Earth